El lladre, robant, ha assolat l'ànim

De l'erm groguenc van fer un verd verger,

quatre mans concebent rebrot de l'horta;

plantem tomàquets al mig, i al recer,

caramull d'hotalissa omplint l'erola.

Delicioses albergines fent d'esquer

obrin als lladres malparits la gola.

Robem-ne ací i farem un bon almerç,

i el suat esforç en un no res s'assola.

Ràbia i desconsol, però, l'ànim avant.

Ara plantarem carxofes, regarem;

i entre nit i dia vetllarem el camp.

De matinada els tornen a robar.

Paciència o escopeta, què hi farem?

El dubte ha assolat les quatre mans!

(Incendis o robatoris?,

autoritat de Catarroja, el dilema és

només nostre, no? Bon estiu)

Soroll de la destrossa

Aquest país valencià, aquella horta;

aquest so dolent del frec a frec,

agut i aspre, entre el tronc dolent

i la serra innocent eina de destrossa.

Sota el vent mentider xerrica,

qual música estrident d'una guerra,

l'últim tall i el tomb de l'arbre a terra.

Un raconet, anònim per tants noms

com li ha donat la falàcia, agonitza;

la brossa governa amb l'excusa daurada

d'una demòcràcia que hi vota la dreta,

és un raconet que perd nom i vergonya.

Enmig, ma casa: somni i angoixa;

la seua pena, aquesta Catarroja...

Aquest país valencià, aquella horta.

Com si fos que jo cregués

Com si el fred escalfara

i el gris es tornara verd...

Si la por es fera esperança

i el badall de llum fos cert,

jo cauria de genolls

i, com si orara per ma casa,

parlaria sense veu

com sense ulls mire amunt

i, en cercant un déu amic,

li faria una pregària:

Deixa'm sol amb els meus

que hi visquem l'hora santa,

al temple que venerem

perquè fon de nostres pares.

El cos i la sang d'ells

són la meua eucaristia...

Com si fos que jo cregués,

junte les mans mentre pregue:

“Canvia'm

mercaders i mercaderes

per una parròquia d'arbres”

Que tots plegats contestem,

si veiem la llum del teu Sol:

“una paraula teua és prou

per salvar l'entorn nostre”.

HEM OBERT

Hem obert,

qui no diria amb gust?,

el forrellat del camí.

Hem encés

el goig de pobres llums,

tremolosos pel destí.

Hem cercat el suport

d'un somriure en la nit,

i, amics, heu vingut.

Hem obert

conseqüencies nascudes

en la recerca del recer.

En els dies del temps

l'horta ha vist les diferències

entre vosaltres i ells.

(És clar, gràcies per vindre!)

Nit de Sant Joan, SC-HF 2011

En acabant tornaré a l'hort

És el paisatge del meu 22 de maig,

capvespre rogenc de recompte

de paperetes, vots d'il·lusions i de pors.

Plaça de ciment enmig del poble,

bancs de fusta, un somriure i un plor.

Festa i dol, llum i fosca, esperança,

i, dintre nostre, el viatge comença;

un petit equipatge: només la remor

d'aquelles espardenyes sense veu,

aquells pares i fills del singular lloc.

I, quin deu empara tan malsonants noms?,

si jo mateix no vull el seu record!

Recompte de vots i sospir de qui guanya.

Que guanya..., d'un poble, la seua mort.

Demà parlarem, que fidel i tot,

cansat, en acabant tornaré a l'hort.

(Al banc de fusta, al somriure i al plor!)

Puc opinar?

És amb referència a les eleccions, que ara em va a agradar més dir “les votacions”, del ambient de les quals, en Catarroja, jo me n'he fet una idea. Sense esperar, però, una resposta, jo tire endavant. Vaig a opinar.

Sabeu, polítics aspirants al Consistori, què pensa la gent? Qué necessita?, què demana? I no sé com dir açò, però sabeu -amics?- polítics governants i aspirants, on se fiquen els ciutadans l'esplendor de glòria que vos envolta? Les esquerres i la dreta són, només, camins per on ells, els ciutadans que són gent, hi han de caminar per arribar, esquivant i tot els obstacles, a la supervivència més elemental. A partir d'aquí, una tassa de cafè o una cervesa, els podeu parlar del benestar. Parleu-los o parlem-ne si voleu, dels programes de cada un dels partits. De votacions o d'eleccions, dels drets constitucionals, de democràcia real i de la biblia en pasta...

Déu, com de llarg m'està eixint açò! A més, m'amoïna parlar a soles. I és que hui, jornada de reflexió, un assolellat 21 de maig, no tinc a prop els companys. Estan cadascú en sa casa, o bé comprant, o escurant o fent la partideta. O, potser, reflexionant.

És amb referència a les votacions. Puc opinar? En tot cas, dedicat al meus companys. Vinga!, vaig a dir-ho: als meus amics de Salvem Catarroja. Sort!, demà.

AMB CATARROJA NO S'ESPECULA

En lloc de poesia, ara una de realitat. És un concurs que organitza Salvem Catarroja. Vegeu els videos i voteu-ne un. Animeu-vos i fem-los costat. Gràcies.

http://www.salvemcatarroja.org/index.php?seccio=videos