REFERENT

a l'article llegit en Altra Catarroja és possible , que encapçala dient: “Hi ha diners...però per a qui vulga lo senyor alcalde “, i després de llegirlo, amarar-me de xifres eloqüents, certes i demostrables (catarrogins, heu de llegir-lo), passe a

PREGUNTARME: què passaria si el titol diguera, hi ha diners...però per a qui vulga al senyor alcalde ?. Ens fariem rics, o més de un no eixiriem de pobre ?.

Be!, quan ja marejat pels milions que cita l'article, arribe a la lectura del darrer paràgraf on diu: “...i altres se'n van de l'Ajuntament amb les mans plenes” i jo, lamentablement això encara no ho he vist, el que se'n vagen!.

El primer que ho veja, que ho passe. Bon cap de setmana!.

PERILL

Cadells de linx

en temps de zel:

perill!.

Gossos famolencs

al lliura albir:

perill!.

Indret sense llei,

en zel i amb fam,

més perill!.

I al lloc on estem,

on cadascú és qui,

no hi ha perill ?.

No, què va!!.

POBLE QUE DORM...

Poble mort,

i el que és pitjor,

greument ferit

si es fa l'adormit.

No tens que tindre ganes,

és prou la necessitat

per a lluitar, i les armes,

la sostenibilitat!

¡Que la franja de horta,

acostant-se als dos milions

de metres quadrats,

mereix altres opinions!.

Les vivendes promeses?,

Poble catarrogí :

em calle, plore?,

o faig que me mame el dit ?

Les faran, pero no avui,

potser demá, però quí ?,

potser tant que el ben cert

és que el potser es perd.,

i que el negoci va endavant,

que

ja vorem què passa amb l'aigua,

la de beure i la de ploure,

ja vorem l'actual poble

com s'obri pas entre la ruïna...

Clar que si seguim dormint,

ens creurem qu'és un malson

i serem feliços...

i vorem que altres menjen perdius.

------------------------

(tampoc rima nou mil.lenni i

el nostre poble catarrogí)

AMENAÇA

Déu m'allibere

de fer-la

...ni somiar-lo !

Somiar-lo tampoc ?

Val !, un poc,

però amb precaució,

que fa por...

només necessitava

vore escrita la paraula,

Déu m'allibere,

però em menja el dimoni,

la indignació

i el docte testimoni.

Torne ara de Paiporta,

xarrada i col.loqui

sobre la mort del horta...

Perdó!, sobre el nou mil.lenni.

La sensació renovada

i el latent poble veí,

m'ha fet escriure “amenaça”

i pensar en tu, Catarroja.

FATÍDIC FAT DEL N.M.

Signe de la destrucció.

Esmena ofegada, trencada i perduda; desconcert de la democràcia, foguera de la revolta.

Enganya del dret ciutadá, saqueig d'impostos sense fruits de profit.

Egoisme i narcisisme costosos. Inocències trencades per amors fingits; menyspreu de sexes utilitzats.

Enganys a pobles, negocis suculents disfressats d'honrats; ignoràncies absorbides amb l'afany de lideratge.

Vent malvat d'nys nefastos. Glòries destrossades amb mentides no aceptades.

Mans dures del camp, vestides d'executives. Llocs i càrrecs ocupats sense cap convicció, decisió ni saviesa. Camuflats sense passat, adobs de futurs incerts. I tot encobert . I tot i més pagat per un poble, també tot, resignat a pagar, a treballar i a callar.

Blasfèmia inhumana beneïda per algun capellà, verges , magdalenes i colla de combregants.

Rellotges parats amb coronaments d'or, a preu d'hortes desfetes, de camps jornalers, de una fanecada o de mitja i un poc més pel tros de sèquia de reg; de poble soterrat en tombes amagades, murs de formigó que tapen la vergonya.

Gent dividida a força de promeses que ningú pensa complir-les.

Homes i dones, maldestres i llestos els uns i els altres, que pot invertir-se. És igual, si el fatídic fat del n.m., ix cap a davant, anem tots a l'abisme. Ells i nosaltres, el poble!.

-L'espai confús opina-

A LES HUIT DEL MATI

A migdia

espiga el per què

Al capvespre

el jardí de preguntes ple

I a l'hora que siga,

la cistella de respostes

buida!.

A més, l'ímpetu de la gent,

i el marc obert de la plaça

on cap tot el descontent,

donen por al cara a cara.

Que l'arrel no importa

però aci està el fruit...

i com a esvarosa hora,

la millor és a les huit.

(del matí, clar, que ja ha fet escola)

TALLER FALLER

Març recent i explosiu

obliga, vestit de saraguell,

“l'espai” a eixir del seu niu

i visita un taller faller.

La falla molt gran

li falta pintar el remat:

un gall gallard

i una gallina lloca.

Damunt d'una carabassa,

adornada en rajola i flor,

un rei (blanc, però ve de fora)

mostrant-los el nou tresor.

Per avall, la gentada xiulant

i dalt una sota demana:

Quant és el que us han pagat ?,

la resta de sotes i els cavalls

del tipic joc de la baralla,

retratats amb tot detall.

I “l'espai” més confus, ara

que ve de l'Altra Catarroja,

on llegeix “la realitat s'imposa...”

i al poble, el projecte no quadra.

La Villa està boja o morta ?,

sense diners, ni masclets ,ni horta,

per què xiula la gent de falla ?,

si abans de cremar-la es calla!.