sábado, 14 de marzo de 2009

NIHIL OBSTAT

Primera pregària

al alba de la claredat:


centenars de families,

heretats o propietats;

milers de persones,

captaires ignorats !-


Oració i lloança al migdia,

ángelus furtiu,

de pressa i fugitiu:

estesa la mà i tranquila,


milers d'euros

o milions en pesseta antiga,

beneïda tu ets entre totes..,

beneït el teu fruit, com siga !.


A la nit, i per fi, recollida,

amb l'ànima- butxaca plena,

la consciencia buida

i l'oració darrera:


Oh!, Llum de nostra ceguera,

mostra'ns els camins estranys,

les terres i la manera...

i l'àngel nou ens òmpliga les mans.


Nihil obstat,

es va dir la parròquia

signant-se amb la mà dreta.

viernes, 13 de marzo de 2009

CAU L'ARBRE

1 Què o qui

carrega el fusell ?


D'on es trau la munició ?


Què és, qui ets ?

I per què?.


No ho sé

i tampoc, crec,

ho vull saber;


doncs m'afuselles,

i és millor

que estiga cec.



2 En la caserna,

irreal o imaginat,

pati d'armes

net i blanc.


Al centre, inocent,

el cadafal;

per darrere, al fons,

per damunt dels arbres,

primers llamps de sol.


Carreguen !,

armes al muscle

esperen les ordres.


Cinquanta passos,

nou minuts...

ulls destapats.


Els dels fusells

porten amb draps

el rostre tapat.


Tres minuts resten,

Apunten !,

soroll metal.lic

i algun sospir ofegat.


En punt, és l'hora,

el toc de corneta sona,

s'escolta el so d'un malson,

el so de la mort.


I avui, què sort !,

no més ha caigut un arbre

de la resta d'horta...

.

i 3 Una remor obsessiva,

un embafós xiulit

continu i a cada dia;


un emprenyador crit

disfressat de bes de judes,

han pogut cremar les fulles.


I a la merda la memòria,

i a fer punyetes la història !


Que també han pogut amb tu,

i et faran que ho veges fàcil,

que aquesta terra és estèril

i el negoci nou més fèrtil.


Eren mentides, un somni,

les creïlles que et menjaves,

l'arròs i les taronges

i algun que un altre extraordinari.


I a la merda la memòria

i a fer punyetes la història.


El temps s'acaba

i la pressa et recomana:

deixa morir la teua terra,

ara !!.

miércoles, 11 de marzo de 2009

CARITATIS

“Perdona'ls, senyor,

que no saben el que diuen”.

De la caritat, què saben ells?,

què sabem tots nosaltres?,


aquells els qui no sabem

el sacrifici diari,

qui no sentim el calvari

de la classe dirigent:


Cal repartir les almoines

perquè mengen els pobres,

sense treball i sense res...

Quina creu amb tant de pes!.


De la caritat,

per què no ens assabentem?.


En lloc d'escriure bestieses,

de gaudir tastant l'allipebre,

o somiar roses novel.les

d'altra Catarroja és possible,

sigam homes agraïts

i beneït sigues senyor !,

que qui dóna el que pot

no està obligat a més...


Sis mil euros són ben poc,

però, quan ixen del cor !...

A més això serà l'anticipe,

després en tindrem nou mil...


i aleshores,

ens les farem totes !.


(diu la pprevisió del temps que

agafarem els gossos amb llonganisses)

LA LLAR GOVERNAMENTAL

La Casa del Poble,

diàleg obert,

rectoria local

i aposta ferma

pel bon llaurar.


Electes habitants

de la Casa del Poble,

diàleg tancat,

malifeta local

d'aixada torta,

que cercla el camp,

cercant en la terra

la collita “ideal”:


Urbs deshumanitzada!,

rendes i rèdits...

promeses de moda

i uns pocs beneficiaris.


Nous, segle i mil.lenni.

Vell, el relat paradisiac:

Adan i Eva enganyats

amb la poma del dimoni.


No fa pensar?.

lunes, 9 de marzo de 2009

A LA MEUA MULLER

No és perquè siga avui

el dia que diuen que és.


No és prou motiu,

seria fictici

si fóra aixi.


És perquè...

l'avui meu

va començar

ahir,

quan em trobares

i et trobí.

Tu saps quan !.


És perquè...

m'has deixat creure

que sóc jo l'home,

el fort.

M'has deixat sempre

descansar en tu,

feliç al teu coixí

de força i saviesa.


És perquè...

el goig i la bellesa

semblaven buits

deixant-me el de dins.


I en la llengua que estime

i a la dona que vull,

sense no res de masclisme:

A la meua muller !-

--------------------


(demà tornaré contra els mata-terres)

DIA DE LA DONA

Assolellat, perdó però...faltaría més !.

I com que cadascú conta la història d'una manera diferent, ací està la meua:

-M'han educat amb el concepte qu'el dia de la dona cal celebrar-lo el mateix día que'l de l'home, és a dir cada jornada , de cada setmana , de cada mes de cada any de tota la vida. És que a ma casa, el segell de personeta el portàvem ja imprès en cada naiximent. Això no obstant, huit de març d'un any de la democràcia, en bona hora dones!. Tota pedra fa paret, encara que , parlant de parets, estiguen matant la terra...

-Cordial estreta de má a Wilson per l'article del dia internacional de la dona treballadora. També, com crec que m'ho permet la meua exacta edat, un bes afectuós per a Mabel per la moció presentada. Per cert que “algú” ha obviat o ablidat el punt segon...

-Altra tasca o altra manera de celebrar aquest huit de març, altres dones també i algun home infiltrat: han passat el matí a ma casa, fent un treball voluntari, sol remunerat amb la satisfacció de fer alguna cosa, lluita o protesta o ambdues, per les inquietuds en les quals creuen i per el dol que ja li porten ...perqè estan matant la terra.

-I dia de la dona també, la classificació encara en ús aixi ho diu, per a les que formen part del govern local. ---------------------de nou la meua edat y la convicció que tinc, m'han de permetre excusar i ometre el bes i els noms. El primer perquè no em naix, els segons, un perquè no ho sé, altre per còrrer un atapeït vel, un dels noms per no saber si és pseudònim o el seu nom.I en la memòria en tinc un altre que, conflicte contadictori, d'ell no vull ni enrecordar-me. I prou !.

En resum, el mateix qu'es diu dels homes: A totes les dones de bé: felicitacions per ser-lo. I a eixe, elemental i necessari , sustent per a les persones, el respecte i l'ajuda que ara necessita, al món i en el nostre poble , perque estan matant la terra.

Algunes dones ho saben !.

sábado, 7 de marzo de 2009

L'OU (somni esgavellat)

En realitat va ser malson.

El Poble* era un ou on, ademés del poblat, cabien tot el camp, horta i secà, marjal,barranc i part del llac de l'Albufera; clar, també el Port. Un ou que, en les mans de qui pensava qu'era d'ell, poguera beure-se'l!.

I en l'ou, qual arca de noé preparant-se per al diluvi (que en el meu somni tenia un altre nom), s'havien recollit alguns tipus d'animals, no sé si racionals. Les espècies “menors”no cabien ,no reunien condicions...

Les cares (o cal dir rostres ?) no les veia nítidament, però els noms i cognoms em segueixen mossegant la memòria, rosegant la ment. Crec qu'els recordaré sempre.

Què sort ! quan en el malson em vaig dir :”ja no aguante més...” el despertador aliat va vindre a salvar-me, junt a la veu i la imatge dolces de ma mare, pastis celest!, un desdejuni calent i el poder tan fort que embolica a qui no pot. Em van despertar i despullar de tan menyspreable somni. I més qu'em vaig alegrar de no ser dels de ...dins de l'ou.

Jo tinc el meu ( continue parlant del ou) i – quí sap?- potser que d'ací a pocs dies comence a piular algun pollet nou...



*n.a.: Catarroja