jueves, 9 de abril de 2009

EL DESERT

Jaspiat de ficticies palmeres,

forasteres;

desert de arenes reinventades

a colps convenients,

de xalocs

o vents dels diners;

arenes formant dunes

de ciment.


Desert travessat constantment

per nòmades camells,

de gepes carregades

del propi interès;

desert de tuaregs

expulsats a temps,

expropiats dels seus drets.


Desert obert, abans!,

sense ratlles de fronteres,

que ara tancarà

el ciment.

Caravanes de quatre per quatres

i khaimes que pugen al cel;

pous i oasis

d'aigües i verds de passats...

berebers del camp,


lliures, tot i tots !,

per l'asfalt i l'assalt

al desert de la llibertat.


Jaspiat de ficticies palmeres,

desert !,

Alá t'agafe confessat.

miércoles, 8 de abril de 2009

DÉU DE DÉUS

Icono del ja vorem,

mira de bon ull

o tort, depen.


Déu major dels miracles,

tu que de reüll veus

fins als més ocults pensaments,

veges si classifiques;


encarregats, en els cels,

de jutjar el bé i el mal,

poseu-vos les piles!

(no feu com ací avall).

Digueu que sí

al necessari...

i a l'infern i entre reixes

els dimonis.


En la fe dels que sofreixen

fam i set de justícia,

un prec:

digueu ja, no!,

al nou mil.lenni.

martes, 7 de abril de 2009

MIL.LENNIGRADO

Poble fred i estepari

de la estèril horta valenciana:

aïllat entre els oasis

de propera terra hortolana.

Gris i sec, a Mil.lennigrado,

del cel li va caure la sort.

Déu existeix!

I els seus enviats també.

Què seria de la estepa-horta

si no hagueren vingut ells ?.


Altres pobles del entorn

no van ser tan beneïts;

els pobres dels seus veïns

treballen des de bé enjorn...

cultiven hortalisses,

taronges, arròs o llimes,

però no juguen al golf.


Mil.lennigrado està viu, nou!.

Als seus carrers cau la neu

i no es veu ni el cel ni el sol.

I els seus fonaments tituben

quan el vent de llevant es mou.

A través de la finestra

un home amb boina mira.

Amb els ulls veu Massanassa,

un tros d'Albal i Paiporta.


Amb la ment, Catarroja.

lunes, 6 de abril de 2009

CREPUSCLE

Al crepuscle

del inici i el final,

gens definits,

el minuscul senyal.


Al anar

i en tornar del passeig

pel triangle desfet

(que no és un triangle

però en aquest poble

res es nomena pel seu nom),

allò del vent i el cel,

en la meua visió,

es va alterar.


Primer un corb,

després un altre,

o era femella ?.

Poc a poc

el camp arrassat,

per ocells negres i danyosos

que ompliren l'horta de sang.


Quants havien ?.

Aleshores no ho vaig saber.

Per por em vaig tapar la cara,

amb branques de flor d'un taronger

i corrent a casa.


Encara estava ací !.

En pujar a l'estudi

vaig traure les actes...

ja sé quant corbs eren.

L'obstacle d'avui superat.

Al crepuscle de demà, Déu proveirà.

sábado, 4 de abril de 2009

TEMPS DE QUARESMA

A les portes d'una Jerusalem moderna, feta de terra roja, com si fóra Catarroja. Ja arriba , al llom d'una mula famolenca però agraïda i contenta, la promesa. Messíes promotor,

misteri gojós i plenari sacrament...

Ara el Port, en quaresma de la glòria anticipada; resurrecció per conveni després de la mort, convenient. Mort bíblicament necessària per tots nosaltres, per salvar-nos!. Gràcies sempre al excels.

A la mateixa porta i de igual assumpció per aquest poble, les palmes de l'Horta i els brots d'olivera a l'entorn de la seua taula, així són els fills...de la parròquia.

Quaresma, portal de la glòria. Com queda l'horta, neta i extenuada; arbres desfets per obrir pas al aconteciment, pas al pobre animal que porta al llom al rei. Al rei de reis, dels carrers i dels corrals, de les alqueries i dels palmerals, amo i rei del ric tresor del camp. És la paraula, el verb, ve a propagar la fe i el poble la paga per ell.

Jerusalem-Catarroja és ignorant i pecadora. El crist sense creu, el Nou , ve a salvar-nos.Ell és sacrifici. Als peus de la creu que no hi ha, la maría afectada per forçosa expropiació, plora la mort del fill, de la sang i la suor deixades a colps d'aixada. Però lloant el sacrifici; esperant la llum del cel (qu'han de tapar torres altes) i confiant en l'eternitat del poble que s'ha d'engolir la gènesi del projecte.

El crist modern estén el braç, obri la mà.

Ens beneeix i és fa el miracle. Ara no és de peixos i pans. És del terme municipal del nostre poble que es converteix- la fe mou tant!- en el nou mil.lenni d'ells. Apòcrifs d'Aquell, apreneu!.

L'Apocalipsi final. Revol de gavines, llepant i picotejant la sang i les ferides, santa i santes; revol convertit en milions de...beneficis per a la fe. El credo-projecte ens ha salvat. Glòria al que ha vingut !, als apòstols que li han acompanyat i al excels déu del negoci.

I Catarroja, també en semana santa, devota dejuna. Al.leluia!.



jueves, 2 de abril de 2009

EPÍSTOLA UN POC AMARGA

Carta que vol ser curta

i que no espera resposta.

Preguntes que fem

(pareix substantiu però és verb)

a la intolerància,

a la incompetència...

(no a la indecència, però rima).


Senyor que governes,

regidors i regidores.

Tots i totes senyors i senyores:

(ometem el molt, el meus i meues)


Què voleu o què vol qui mana

i a qui submisos dieu sí ?.

Voleu que tanquem els ulls,

o tanquem només la boca ?

Anem llevant-nos la roba

o ens despulleu vosaltres ?

(ell o ella, que ja... no importa),

Voleu amor o sols sexe ?,

les terres o també a nosaltres...?-


Us conformeu amb l'ou

o també us porteu la gallina ?.


Voldreu contestar-nos

o, a un poble com el nostre,

no mereix la pena ?


Senyor del cap,

senyores i senyors de la cua:

silencis comprats,

o un poc de digna vergonya ?


L'epístola havia de ser curta.

Anem a callar, val !.

Mentrestant, que vaja arribant...


En un llogaret de l'horta,

any dos mil nou, després de Crist, clar !.

miércoles, 1 de abril de 2009

Diumenge 26 d'Abril

Diumenge 26 d'Abril, 6 de la vesprada. Porta de l'ajuntament

CONCENTRACIÓ CONTRA NOU MIL.LENNI

Convoca SALVEM CATARROJA


-TORNEN LES NOU MIL RAONS


-ISQUEM TOTS AL CARRER, QUE TAMBÉ ÉS UN POC NOSTRE

.DEFENSEM LA DIGNITAT DE CATARROJA, QUE PORTA INCLOSA LA NOSTRA


-NOU MIL.LENNI...OFEGARÁ CATARROJA


-TOTS SABEM MOLTES RAONS PER LES QUE NO ÉS NECESSARI EL MONSTRE

DEL NOU MIL.LENNI


-LA TEUA OPINIÓ COMPTA (MOLT MÉS QUE ELS CUENTOS QUE ET CONTEN)


-NO TINGUEM POR NI VERGONYA. ALTRES NO LA TENEN.


-SOM IGUAL DE CIUTADANS, QUAN PAGUEM CONTRIBUCIONS QUE QUAN

DIEM NOSTRA OPINIÓ.


-DIGUEU-LOS ALS FILLS I ALS NÉTS, QUÉ ES AIXÒ DE L'HORTA

( PODRAN CONÈIXER-LA ENCARA EN ELS POBLES DEL COSTAT)


-SI NO VOLEM EL NOU MIL.LENNI, ISQUEM AL CARRER A DIR-LO

(I QUEDEM-NOS TAN A GUST)


-MEMÒRIA HISTÒRICA ÉS: RECORDAR L'AJUNTAMENT QUE TOTS ELS QUE

ESTEM VIVINT ( I CONTRIBUINT ) EN EL POBLE, SOM POBLE.


-L'ESPERANÇA...PER UN POBLE MILLOR, S'HA DE LLAURAR I DE PRESSA,

EL 26 D'ABRIL NO ES QUEDEM EN CASA !!


-SI EL NOU MIL.LENNI ET CONVÉ, DIGUES QUE SÍ O CALLA...(ALGUNS HO FAN)

PERÒ SI JA HAS VIST LA LLUM DE LA REALITAT...LA TEUA PRESÈNCIA

VALDRÀ ( ÉS LEGAL I TÉ EL PERMIS DE L'AUTORITAT)


-ELS PROMOTORS DEL SALVATGE URBANISME VOLEN QU'ENS CALLEM...

(TENEN LES SEUES RAONS) PERÒ LES NOU MIL RAONS QUE ELLS NO DIUEN,

ENS MOUEN A DIR , AL NOU MIL.LENNI, NO!!


-TENIM LA RAÓ A NOSTRA MÀ...ELS MILIONS NO !


-DESCANSE EN PAU L'HORTA ! O, MILLOR REIVINDIQUEM-LA ?


-ELS TARONGERS , DE L'HORTA DE CATARROJA, JA ESTAN ARRANCATS I

DESFETS. ARA, A QUÈ LI TOCA ?


-Cal llegir el Manifest conta el Nou Mil.lenni i, si és el cas, adherir-se.

http://www.salvemcatarroja.org/index.php?seccio=adhesions