FULLES D'ARBRES I BROSSES...

Fulles d'arbres i brosses

tapades per el barranc,

camins de carros i haques

esborrats pel camí real;

taulells de barraques,

terrats i teulats

atalaiant el campanar.

La morera a les afores

i nesprers en els corrals.

Fulles d'arbres i brosses

al cantó d'algun carrer;

blanc de la calç

i anyil de la mar

assenyalant les façanes.

I la imatge d'algun sant

beneint carrer i llar.

El ginjoler, sever i alt,

en un pati, carrer de baix.

Fulles d'arbres i brosses

endegant carrers empedrats,

l'esperança de les coses,

la fugida arrere dels arbres.

La llum del primer bes

a l'ombra de la porta.

L'inici del final de l'ombra...

dels arbres, del bes i de l'horta.

TINC PRESSA, DESFICI...

El desfici m'aboca al insult;

a la paraula lletja,

a vessar de pressa

l'adjetiu més curt:

lladre, merda,

cafre, cuc,

fals, porc, brut...

La pressa que tinc

del camí recte i net,

l'obstacle de pedra

que destorba, que disfressa

i embruta el dret,

em porten més lluny

del insult primer...

Tinc pressa, desfici...

i als ossos l'ansia

que ensopega

amb pedra. ara una altra,

que em crida a l'espera,

a l'herba del seny,

a la gespa de calma...

La pedra s'arrodoneix,

com el desfici, la pressa

i el sentit de la distància.

Correctes papers fets un feix

insten, al.leguen, denuncien,

davant jutjats de decència.

Del insult primer a la docta

i justa esperança

de la darrera sentencia.

I a la claror d'ella,

la pressa, el desfici i l'horta.

EL BALL DE LES CANYES

La presència d'elles, primera al finestral

que m'obri, abans del sol, la llum del dia,

Silenci musical i dansa india

que em tempera el sentit temporal.

Ja sé que encara està el bosc de canyes!;

dolça visió, sinfònica alegria,

l'ansia d'una por, la meua, que sospira.

Encara no ballen amb músiques estranyes.

Càntic desvelat pel so de l'amenaça,

llenç de verds i grocs lluminosos al sol.

Un dia més, el ball de l'esperança.

Trànsit del canyar sentenciat a mort,

del verd i el groc al negre, negre de dol.

Acaba el ball...de canyes, hort i casa!

(També s'acabat el lirisme barat

i tinc que cridar: fills de la gran...

Pobres mares dels lladres de mercat)

PRIMER , EL PLOR...

Primer, el plor.

Després, la mort.

I tard, com sempre,

el dolor, la queixa,

el dol !

Primer, la indeferència;

després,

quan el mort o la morta

son cos present

però no presencia,

quan no mira,

ni sent, ni és...

què bona era !,

què necessària

i com la trobarem

a falta.

A la merda el plor,

la queixa i el dol !

Abans de morta

ja era oblit,

destorb...

A la glòria el déu

i lladre

que se l'emporta.

I en el cel de la desídia

i la poca consciència,

Déu aculla a l'horta.

Amén!

EL CATXERULO

Poble amunt, pel cel de Catarroja,

al mateix lloc que era l'horta,

puja i cau, dubtós i confús,

el malparat catxerulo.

A mercè del fil capritxós

i el vent de dalt que el governa.

Un altre vent és el de baix,

el de la mà que ho aguanta..

Mà de xiquet i mà inocent,

com l'inocència confiada

de la bona gent.

Però ja n'hi ha prou!,

és pasqua i temps de la mona;

és temps de botar la corda,

de jugar a la tarara...

Ja està bé, redéu!,

és pasqua i no hi ha escola;

les mones y micos a casa,

i la corda ... ofega massa.

... pasqua i no hi han sequers

ni espais lliures, ni llorers...

ni gens d'arbres ni paratges

on jugar els fills i pares.

Els berenars campestres?,

romanços i petiteses !

És pasqua i el catxerulo vola,

és temps d'eixir al carrer

i afegir-se a la revolta,

que, pel cel de Catarroja,

ja no s'olora a la flor

de la perduda taronja.

Per el cel de Catarroja,

s'escolta el clam de la plaça.

És el poble que ,,,plorava

perquè'l catxerulo...li volava.

El catxerulo de l'horta!-

(Arreplega fil i anem-nos,

que ve la colla...)

CAPRITX

Història mampresa

amb la pesseta,

rossa i desitjada;

comandant moneda

de jou i de fletxa,

però joia arrelada...

Història somiada

abans de la contesa;

potser per somiar

no cobrava

el camarada,

potser

que no fera falta

moneda republicana

Potser la història,

com altres i tantes,

va nàixer honrada:

el somni, la terra,

les eines i la caseta;

la primera fanecada.

Història, moneda;

moneda i honrada...

com sona ?.

S'acaba la història

o ara és una altra:

oh democràcia !,

euro, moneda legal

que ho compra tot,

i no sempre ho paga.

En la història d'ara

tot val ?

NOU D'ABRIL

Del dos mil NOU.

Fatídic NOU de la incertitud

però d'un Nou dijous.

En Catarroja encara

dijous sant;

Ultima eucaristia

abans del glòria pasqual;

després, el dotze, trobada

amb el Crist ressuscitat.

Vol de coloms,

de gojos i de paus

(gavines no).

NOU diumenge, més endavant,

nova trobada i de NOU,

la intenció de pau i goig;

més que trobada és encontre

amb altres cristos i...vius;

comunió de discrepants,

oració de llibertats,

resos i pregàries pel camp.

Per Catarroja, per l'horta,

pels drets humans d'aquest poble

i la història dels seus homes...

Serà el vint-i-sis d'abril,

per la vesprada, a la plaça,

combregats en temps de Pasqua.

NOU i devot manifest;

salms i cantics. I el perpetu testimoni

contra el que no volem que ens facen:

la nova pasqua del NOU mil.lenni.

(Vull dir a Déu: No em condemnes!

Dóna'm a saber per què m'afligeixes així.

JOB IO, I – 2 )