BON DIA, MAIG

Estic en el poble,

bon dia, idiosincràsia

i bon dia fumeral!.

M'estic lliurant fins ara

de la grip aquesta,

la porca!;

potser perquè no isc

més enllà del límit definit

per l'horta.

Batien altres ales

al migdia i a la plaça.

S'esternudaven insults

contra el lliure de paraules...

Ai, la grip aquesta,

la intolerancia de sempre!

Tan clars com poc discrets,

els insults de la bona gent,

s'acompanyen de diners.

I es creuen sabuts,

il.luminats, ben vestits.

Contra això, què podem dir?

Bona tarda, maig,

mes marià

amb flors de tiges llargues,

que s'ofrenen a Maria,

encobreixen gürtels del ram

i defensen salvatjades.

A vegades,

contra l'insult i flors falses,

la pau, el Sol, els arbres...

(No sempre)

COM ELS ARBRES

Sempre que veig els arbres despullats,

l'insomni dels meus ulls s'assossega.

I la seua nit, quasi ceguera, ho agraïx,

les llàgrimes no són prou

per a abastir le sequera;

la pols del temps, maleït temps

que trenca els assossecs,

cega els ulls, mans, servells

i les vides de la gent-

com els arbres-

perquè asseca les fulles del sustent.

Com els arbres, tampoc importa res!,

si mor el camp

o el poble, o el camperol o un pobre.

Com a mi, ara no m'importa gens

si açò no té ritme ni és vers...

Com els arbres, despullat i sec,

sols anhele l'alleujament del ofec,

del desesperat pel temps,

per la mort dels valors, del seny;

i sense més armes que paraules,

ràbies, pors i desesperances.

Uns altres, ells, assasins i lladres,

tenen punyals, ganivets, mentides...

el poder al seu costat.

Tenen diners, aliens, que paguen lletrats,

merdes, homes, dones ,ignorants,

fracassos amagats i forats que tapar.

I amunt amunt, partits desvergonyits

disfressats de dignitat...

justicies injustes fabricades a mesura,

No enganyen a ningú

i tots, però els arbres no, cecs enganyats.

De la grip porcina sospite,

del que acabe d'escriure, estic cert!.

(Ai, si arribara el dia en que els porcs parlaren)

SUPORT (incondicional) a SALVEM CATARROJA

TOT SON VEUS, AL VOLTANT D'AQUEST DIUMENGE. VEUS QUE -TOTES I JUNTES- ESPEREM SENTIR A LA PLAÇA, REIVINDICANT ESPERANÇA.

CONTRA EL NOU MI.LENNI. CATARROJA, A FAVOR I EN SUPORT DEL SALVEM , QUE COMPTE TAMBÉ AMB L'ESPAI, CONFUS PERO MOLT CLAR, QUE VOL QUE

QUE LA BESTIESA NO ES FAÇA-

US ENVIE , DES DE LA INDIGNACIÓ I LA IMPOTÈNCIA, L'INCONDICIONAL SUPORT . ENS VEUREM ALLÀ EN LA PLAÇA.. SEREM, JUNTS, TESTIMONIATGE I – SI CAL- TESTIMONI!. MOLTA SORT I UNA ABRAÇADA.

AH, CONFIANT EN ALLÒ DE L'AMOR, TAMBÈ RESPECTE, I L'AMISTAT, LI HE ENCÈS UN CIRI I M'HE ENCOMANAT ...A SANT PERE!.

PER TOTS, PEL SALVEM I PER L'HORTA !-

QUINA POR !! (a la concentració contra el Nou Mil.lenni)

Aparenta molt

la por que s'els endevina.

Per què, si no,

picoteja tant la gavina ?.

Govern civil diu: avant!

L'equip local

( equip en sentit figurat):

para el carro, alt !.

I seria cansat, però es podria,

mostrar ací els al.legats,

despesses en to denuncia...

fins a tres fulls de correlats,

que venen a dir, dalt o baix:

la plaça és meua, criminals !,

si l'ocupeu per cantar albaes

o s'escolta una veu discordant...

si veiem a un Salvem parlant,

o tan sols que els decibels

s'escolten a més d'un pam,

... com si fóreu delinqüents..

i milers d'euros de multa,

i delit contra el que siga...

i muts i callats ...i en pau.

I el qui més puga per a ell,

qu'el nou mil.lenni s'ha de fer

i ja sabem qui té la clau.

!!CATARROJA, TANQUEM-LI EL FORRELLAT !!

DEL PENSAMENT

Lliure per la llibertad

-democràcia en bolquers-

i atemorit o esclau

pel caciquisme aparent,

em trobe en:

Un senzill ejercici

de sentiment,

de pensament.

Un lliure inconscient,

conscient !,

només un moment.

Un...ara tu

i el que vulgues.

Després jo

per si em necessites.

Els meus cigrons

per el que desitges

I sóc perquè pense,

i vull ser servin-te.

Que tots, on jo estic,

no són com jo sóc.

Tu m'has elegit,

llaor al padrí !.

No em cap més pensament

que el d'obeir-te.

Que del jo per tu...

no vull despertar-me.

VINE!

(No recorde per què, el vaig escriure el 29.10.08) A R.P.

A tu et parle

aquesta nit.

Anònim el nom;

iicògnit ?, no!,

perquè et conec i em coneixes.

Doncs, com ens sabem,

seguisc:

Per què mai oblides

qui seràs i qui vas ser ?

I ets només qui ets...

Per què l'estímul

i l'ímpetu que dus dins,

no els extraus ?. I vius!

Cal que ho penses...

que mamprengues,

que vulgues.

Que sabem que vols

i el aire que tu alenes;

que si vols...pots!

No et fuges,

no t'excuses.

Tu ets més...

doncs ix de tu

i vine !!.

ES VEN

Cartells alineats. Anuncien el desesper!

En vertical, baixada de cel a infern.

Horizontals, com el tren de vagons incerts

enganxats a mentides de fosques raons...

Negres saons dels cartells, de fons tenyit blanc,

ES VEN en verd . Un telèfon que no es mou,

un altre mòbil i els dos amb nombres en roig.

La pols grisa, com quan el cel no està clar.

Viatger perdut i captaire de treball,

oh compassiu bancari no banquer, remei

inconggruent de fams. Regidors, alcalde...

Càlida oposició, correcta, però...a cavall!,

que venen els indis amb plomatge molt lleig.

Més vivendes. La mort. Tots i jo culpables!.

(In situ: Catarroja )