El neci sóc jo

Ho sóc bastant, de neci,
per estar a l'expectativa.
O a pesar d'això.
Expectant davant l'opinió
d'un i d'altre.
L'assumisc amb fe
i alhora me la qüestione;
no debades, ,
abans que neci sóc poble*.

I dic: el neci sóc jo,
per la lògica por al paisatge
de l'entorn que m'embolica:
mandrosa promesa,
esquerrana,
a la vora de qui governa.
Que governa la dreta?,
doncs, el neci seré jo
per esperar a l'esquerra.

(I l'espere!, neci i tot )

Al qual i a la qual corresponga,
que...ja sabeu qui sou.

*aleshores Catarroja

Duel de vents

Es baten al carrer dos rivals:
el vent folklòric,
campió actual, contra l'aspirant
vent reivindicatiu.
Cartell de luxe per a la boxa local:
festa patronal, Sant Miquel,
pes pesat i l'ídol del veïnat,
en pugilat contra un pes ploma,
el reivindicatiu vent Vaga general.

Als carrers de Catarroja,
llac i marjal del cel,
el resultat “està cantat”.
No?,
ciri i vel, terra i fam
(tots els tipus de les fams),
als sons de Al vent o Pasodoble,
ja sabem qui guanya o perd:
el poble ...o el poble.

Demà ja en parlarem

Demà ja en parlarem,
però, potser com parlem
cada demà de cada dia:
en silenci espectador
d'allò que aquell més savi
faça o ens diga.

Demà ja en parlarem
de fer -o haver ja fet-
quadrat el cercle...
d'estar al cas
del que fa o preten fer
el “poder” establert,
o d'aquells que persegueixen
les vespres de hi establir-se.
Dels governs governants,
d'oposicions que s'oposen,
d'opositors que hi fan
oposicions...
De que açò no és de trellat
i avance unes hores la vaga:
demà no en parlarem.
Car, la vaga és general
i obrers els sindicats.
Jo?, la petita fantasia
d'un poble riberenc del llac.
Es diu Catarroja
i demà celebra la festa patronal.
Gaudiu companys,
i visca Sant Miquel!

29 de setembre 2010
A l'horta municipal.

Darrere de tu

O, hauria de dir 'al teu costat', Rosa?
Havia de prescindir-ne, potser, de constatar ací la meua opinió, però, si més no, vull deixar caure unes gotetes del meu sentiment:
“CONTINUA LA LLUITA CONTRA EL NOU MIL.LENNI” m'ha fet goig llegir-lo. Perquè ve en el teu blog i des d'Esquerra Unida, perquè cal fer-li algun adob, rentar i planxar el llençol que cobreix i encobreix -entre altres interessos- el terrible fantasma del Nou Mil.lenni a Catarroja.

I perquè en este punt, en este lloc alhora estimat i estrany que és Catarroja,
cal que, de tant en tant, ens desperten i ens recorden què i on està l'esquerra.

Per això, m'ha fet goig. I per la resta de raons que tu ja saps. Una abraçada.

No conec

No conec el poble
on vaig viure ahir.

No conec l'home
paisà (meu) de sospirs.

Els vols distints
han trencat el veïnatge;
vents diferents
ens han arrossegat
a diferents aires.

No conec el poble,
aquell niu on vaig nàixer.

Ni les seues esperances
ni el tomb de les memòries.


(Però, què tens, Catarroja,
que encara t'estime?)

Ala de gavina

Ala de gavina,
perduda i trobada
al Temple
on s'amaguen
tantes ales de gavines.

Deixa'm creure't
o saber-te;
o creure'm que et sé.

Em fas mal i por!,
ala de gavina.
De tot, un poc.

Els vols, el teu i el meu,
no coincideixen
en cap aire ni vent.
Només en aquest front,
on tu ataques...

i jo en defense.

Ala femella
de mascles ocells,
¿no t'adónes?

Que no ets ala
ni ets res!

(Però, cobres molts diners
per ser ala que no voles.
Tan alt com hi podries!)

Setembre

Mescla capritxosa de tardor i estiu,
barrejat de sentits, aspres, fins;
simfonia d'olors arrossers i festius,
de cíclic retorn als sorolls sedentaris.

Setembre local, poeta i arquitecte.
De lletres florals, de llibre de festes,
de focs d'encenalls d'hostes enemigues
que prometen fer un poble perfecte.

De port i mercat, llocs dels entreactes;
paelles i allipebres amb llenya d'hortes.
I cervesa a tothom, però, debades!

De l'avenc profund d'il.luses butxaques,
al so dels timbals i seguici de 'filaes',
hem pagat les vergonyes ben pagades.


(Però, des del gust i el costum, una abraçada
als moros i cristians de Catarroja.
D'allò més fort a la filà Al-Azraq , que
és mora i com de casa)