FICTÍCIA LLUM

Fictícia llum que dóna un piano,
quan veus, sense mirar
però com un allau de mirades,
l'altre horitzó de les coses.

Fictici temps de les hores
dels dies qualssevol,
que, del piano, les notes
fan dissabte.

Llum i fum dels ulls que es tanquen,
per efecte, per defecte,
reduït aforament
d'un espai encara ample.

Llarg i callat el silenci
que, respetuós i voluntari,
despulla l'auditori...

Canvia el compàs
amb l'esclat de mans, que parlen
a les mans del pianista.

Aplaudeixen i demanen,
a la llum i al art que tornen.
I a la nit de l'Hort que seguisca!.

(Voluntari -i també respetuós-
ho vull dedicar a tots els companys
que creuen en el creïble. I han fet
que jo sàpia somiar en un concert
com aquest. Per la seua hospitalitat,
al H.F., gràcies!)