Visca Catarroja!

Sí, a tu!, poble amic, però, amic invisible. Amic desconegut pel que fa al teu contingut, saps que et veig sovint, que t'habite, que et visc, i a pesar del risc de veure que et rius d'això, eh!, que t'estime.
I que, “Visca Catarroja”, és el meu desig. No obstant, que visca ben governat és la meua ànsia. Vull dir, governat correctament. Que ja ho és?, meravellós i endavant!; que penses que no és així?, ausades que tu, poble amic, tens la llibertat i el poder de canviar-ho.
Amic estimat – i ara parle del contingut del poble- sé que creus en tu. Doncs, has de triar l'opció d'acord amb aquesta creença, sense que et preocupen unes altres pors alienes a les correctes, ni uns altres interessos, si no són aquells només que et projecten al més alt de la teua condició de ciutadà del nostre poble: la teua consciència. Que ja ho crec que la tens, i la tens per damunt de qualsevol altra consideració, com ara la condició -teua- social, cultural, profesional, econòmica.
Ho diu la Constitució, però, ho diuen també les més elementals normes de la convivència i del ésser com a individu. No sé si m'embolicat, en resum: tu ets l'amo de tu mateix!
Com que crec que açó tu ja ho sabies, només queda aplicar-lo a la vida quotidiana, al que hages d'exigir, de demanar, de disfrutar. Tu manes, governe qui siga que governe. I sense por, ni falsos turments iinduïts per uns certs interessos, tens llibertat i t'empara el dret al secret de la teua intimitat; a l'hora de triar qui t'ha de governar, mira bé a tots els costats. També hi ha el costat de l'esquerra, i el de més a l'esquerra. I et sorprendria saber que 'a qui més honrat'. Ves pensant-ho i...Visca Catarroja!