He arribat a “EL BARRANC de Paiporta”

I ho he fet passejant -eufemisme que empre com a verb llegir- pel Nou accés a València des de la V-31.
Absurd projecte, com uns altres tants que, al meu parer, no haurien d'anar més enllà de la utopia, d'una quimera dels desgoverns municipals. I no m'estenc massa, no “m'enrotlle”, que diuen els moderns. Només deixar paleses la meua gratiud i la meua enhorabona. Però també la urgència, com sempre, que la gent s'assabente d'allò que hi volen fer, en sa casa.
Que els pobles de l'Horta han d'emetre les seues opinions, i només tenen temps-eh, tenim!- fins a l'11 de novembre. L'espai confús farà el que puga. Però, i si l'oposició es mou també? És una emergència.
Amunt EL BARRANC de Paiporta. Poble limítrof amb Catarroja, pobles ambdós que volguérem salvar. Entre altres molts, tots!, els de les Hortes de València. Una abraçada. I, per a acomiadar-me, torne a tirar mà dels moderns: Ens veem!

P.D.- Hi ha una dita que diu: “Quan el sol ix, ix per a tots”. Em permet afegir: Quan es posa el sol, també es posa per a tots.