Tres aromes

Tres olors al sentit de l'entusiasme,
tres essències que olore separades.

Tres netes branques de braus arbres:
espigol, romaní i la flor de les taronges.

A travès d'un somni, les tres juntes
em fan un hort d'idees guanyades.

Tres aromes de polítiques casolanes
que en el vent del poble s'escampen.

Per què tres esforços s'han de perdre?
Per què no ho entenc quan em desperte?

Tres olors, que amb la pudor no poden.
Culpa meua, del poble...o de vosaltres?



(Parlem-ne, dels tres aromes que,
tot i en flascó petit, pot ser perfecte.
Els pactes, deixem-los per a després.)