Deixa'm, dona,
ser com sóc
des del goig que tu ets!
Goig en mi,
per la platja intuïda
en el mar total:
Vida!
Que on va l'home,
l'ésser pobre, sense tu?
Sense el bes
i l'harmonia intel.ligent,
qui és més?
Qui descansa en qui?,
i qui, perquè tu vols,
es creu el fort?
Deixa'm, dona, arrelar
esta flor d'homenatge
d'un vuit de març.
Un gest que no et cal:
que l'aire de dona
ja fa temps que vola alt!
(És l'horitzó que veig des de casa)
El patrimoni dels regidors i les regidores
Hace 13 años
No hay comentarios:
Publicar un comentario