CANÇÓ DE L' ARBRE

Cançó que l'arbre va compondre,
per a mi i per a nosaltres,
els dies anteriors
a l'esclat del vent maliciós.

Marxa fúnebre? No,
himne gloriós!
Lletra de les seues pròpies mans,
branques de puny tancat.
Música sorgida de les pedres,
tecles mogudes per les arrels.

Cançó de l'arbre alt i robust,
sever i frondós, digne tronc
de fusta centenària
i lenta ombra al pas del sol.

No sé si l'arbre cantava o no.
Potser la música surava pel lloc.

(Solitari pi: l'horta que encara atalaies
t'acompanya )