PARLA LA QUIETUD

Parla la quietud i s'insinua la calma;
la memòria, vestida de por, calla.
Mentre la vergonya roman de dol
i s'amaga.
La imatge retrata l'òrfena ala dreta
d'un palau d'idea nua,
d'ideologia buida.

Parla la quietud i hom l'assega,
qualsevol la sent però l'ignora.
S'acomoda tothom, tot el cos,
la por, el dol, i la imatge s'amplia.
Ara es veu la calma sencera,
la porta principal, l'ala esquerra
i el fràgil vidre de finestra nova.

La quietud però -intel.ligent- endevina:
darrere del retrat
hi ha una altra façana,
més finestres i una porta falsa.
Una disfressa de calma, una altra;
l'ambició d'ara i d'abans...
el real retrat de Catarroja.