POLÍTICS I , NO OBSTANT AIXÒ, PERSONES

Que anem a parlar d'algú? Sí!, de tots, però, de ningú. Perquè parlar, sempre m'ha fet por en els seus dos vessants: que ningú m'escolte ( sol passar ) i que allò que dic no siga encertat.
La mitologia de la intel.ligència hauria de garantir alguna cosa; arran d'esta creença, més d'una vegada es fica la pota! I tampoc sembla convenient fer-se'n servir només del sentit emocional.

La innocent perseverança, doncs, és el camí d'enmig, el suport, el dret, la llibertat...les ganes de fer-ho. I ho faig: dir que els polítics són persones; que totes les persones no hi són polítics, ni tots els dels llistats a les eleccions municipals en són, de polítics. N'hi han que sí. N'hi han que no! I això, a més, no importa massa; a mi no m'importa gens. El que ens importa -a mi i al cinquanta per cent de la gent de Catarroja- és que al comicis es presenten un grapat de noms d'aquells que al cognom, a l'esme, al reflex de les seues cares, les seues paraules i actes i les seues intencions, transmeten: solidaritat, honradesa, honestedat, i clar: l'orgull net de servir al seu poble. I ser volgut pel poble.

Que parle d'algú? Sí, de tots i de ningú.

Parle de la proximitat, extreta -si així ha de ser- de llistes de partits que se presenten. Parle, alhora, del mercat que inexorablement representen, uns o uns altres, caps o cues...És real i palpable. Parle d'una cosa força important: del meu poble, de les seues apressants necessitats, de la inevitable imatge diferent que el poble demana, cada barri, cada cau classificat com a feu de vot roig o blau.

Polític, persona, titulat universitari o gaveta del secà: tu hauries de ser alcalde. Hi podries revalidar el títol més preuat: primer edil honest i honrat. Polític, i no obstant aixó, persona,
intel.ligentment i emocional, ho sabem: la democràcia no és perfecta.