Encara no

Encara no
se m'han assecat les ganes;
serenament descansen!

En primaveres de nits
anhelen estius
que no hagen d'acabar-se,

De pell de pits no marcits,
com les ànsies no mortes;
encara no!

S'han fet eternes,
amb l'eternitat del temps
en lluita contra l'home.

Encara no,
el silenci meu, és que em calle
perquè no tinga veu,

i si ara no vole
no és que m'he quedat sense ales,
encara no!

(Potser més endavant ens trobarem
en el vol, en la veu, en les paraules)