Les brases d'una festa

Olora el lloc a herba-sana,
a alfàbega i a calma,
al seré de l'endemà
quan la lógica decència
ha deixat ben net el lloc.

Aforisme de la colla:
reivindica quan hi ha manca,
provoca, somriu, treballa.
Crema al foc de la foguera
d'un sant Joan de nit i màgia

la denuncia, feta falla,
de la presumpta indecència;
la ineficàcia assalariada
amb màscara de democràcia.
La raó ho testifica!

Les brases d'una festa,
al cor i en defensa de l'horta,
han estat revifades per flames
de diferents pensaments;
clar, que tots eren d'esquerres.

Però olora el lloc, també,
a camí, sense asfaltar, obert
a tots els quals no vingueren.
Alli, tots érem llicenciats...
amb títol, honoris causa, d'amistat.

La resta, se suposa!

( L'espai, un any més,
agraïx la deferència: a l'Hort de Ferrís,
a Salvem Catarroja i a un amic
que ens va acompanyar...tot i que
a les sis del matí se n'anava a treballar)