Quants vots necessite?

Quants vots necessite per a ser alcalde?
Camí suposat, però, acariciat
en els onírics instants. I ja despert,
em rendisc al bes incert del meu poble:

seguisc, tendre cor i innocència d'home,
capficat en xifres d'irrealitat
que vaig sumant amb els dits de les mans.
Em sorprèn el resultat. Gens probable!

No seré mai alcalde, ho endivine.
Ni vots ni melsa els assolisc a penes,
per més que en l'afany, de dignitat em prive.

Quants vots, si jo poguera comprar-me'ls,
em caldrien per dirigir les regnes
que governen al poble que estime?
….............................................................


(Ja sona el vent aclaparador de les vespres.
De la primavera d'eleccions.
Des del turment de Catarroja en festes,
ànim incondicional ... a totes “les oposicions”)

Ponent

Calor sofocant, extremat;
punt geogràfico per on el sol,
cansat o avorrit, es gita a dormir.
És, el ponent, l'oest de la terra,
sempre que aquesta
tinga el nord davant...
És també, el ponent, el vent de l'oest
que, en el cas valencià,
és vent que ens ve de la meseta...

Ai, ponent!,
d'allà d'on véns i on arribes,
què pretens?

En quin partit milites?,
quina ideologia tens?.
Al niu on jo nie, et temem.

Infidel ponent valencià:
per a qui treballes? Tu també?
L'horta està abandonada,
tu saps bé per què!
En cremar-la,
ens fas l'ànima cendra.
Ai, ponent!,
mira amb voluntat l'esquerra,
i respecta'ns la terra.

Que no és contra tu, ponent,
que Catarroja,
hauria de fer la guerra.

El fum de l'entorn

El fum de l'entorn fa olor d'amenaça,
endegant el paisatge de després de morta,
cadàver de l'horta, calavera d'arrels
covardament incinerada;
festa funeral de vergonya escrutada.
Indrets que el menyspreu ha fet tombes
on jaure sense dol, sense memòria
i sense almenys el consol
d'un rés mortuori, una pregària
pel seu etern descans...
El fum de l'entorn fa olor a podrit.
Serà per allò que assembla
o que el triomf de la merda somriu?


(La premsa d'avui, diu una altra cosa?
Inspirat en la noticia del mercantil valencià,
de sis incendis a Catarroja. 24 d'agost 2010)

Un dia de calor

Potser la culpa és compartida:
el sol abrasador,
estar una estona tot sol,
o els arbres d'aquesta terra
que crec meua sent de tots...
Un dia de calor
quan emborratxava el sol,
la cervesa i el record.
Un juliol de triomfs...

Enhorabona a tants
que no voleu el “nou mil.lenni”.
Jo, tampoc!!

Però, gràcies a tots,
tot i que no estigueu als blogs.
Ni espereu cap vot!

Un cami real

Un camí real, lluny de ser reial
és sendera de manques
en la realitat: el rei real és reina.
És la fam!

Totes les fams, però,
la cruenta fam de qui no té pa.

Un camí real i quotidià:
un home furgant en les escombraries.
Un vers sense trellat.
Una impotència covarda.

No sé quina cosa fer
mentre l'home sofreix de fam.

Tots els dies!
I en un poble com ara el nostre.

CATARROJA, nou de juliol de
l'any 2010

Tu ets

Tu ets, poble, el llarg camí
de temps i sentit
que, voluntari, he seguit.

Entre un pont real
i un altre fictici.
A la vora de la via
que ha encarrilat els trens
de la meua vida,

tu ets, poble,
la meua passió ara confusa,

perquè la gent que ara tens...

Què passa, poble?,
per què els fills,
dels teus temps i pares,
ja no són com eren ells?
Aquella olor, l'estic perdent.


(Eh, que no plore. Perquè m'ho aguante)

I, si per escriure açò, no he de pagar un impost,
ho vull dedicar a l'estimada familia que, avui,
en vore'ns pel poble, amb entranyable somriure
ens han dit: “Ens anem al Port”.
Per aquestos amics!

Les brases d'una festa

Olora el lloc a herba-sana,
a alfàbega i a calma,
al seré de l'endemà
quan la lógica decència
ha deixat ben net el lloc.

Aforisme de la colla:
reivindica quan hi ha manca,
provoca, somriu, treballa.
Crema al foc de la foguera
d'un sant Joan de nit i màgia

la denuncia, feta falla,
de la presumpta indecència;
la ineficàcia assalariada
amb màscara de democràcia.
La raó ho testifica!

Les brases d'una festa,
al cor i en defensa de l'horta,
han estat revifades per flames
de diferents pensaments;
clar, que tots eren d'esquerres.

Però olora el lloc, també,
a camí, sense asfaltar, obert
a tots els quals no vingueren.
Alli, tots érem llicenciats...
amb títol, honoris causa, d'amistat.

La resta, se suposa!

( L'espai, un any més,
agraïx la deferència: a l'Hort de Ferrís,
a Salvem Catarroja i a un amic
que ens va acompanyar...tot i que
a les sis del matí se n'anava a treballar)