I LES CAMPANES TOQUEN A MISA

Encara que no siga més
que una al.lucinació meua;
una nova claredat entre el fosc.
Un somriure de treva.

Un altre jutge que posa fre
al Chirivella.
La pinada del Fumeral
no es lleva!.

I les campanes toquen a Misa.
Pere les sent i passa de llarg;
Però, submisa i popular,
la regidora entra qual clarissa.

Fa com que resa: Santa Maria!...
-quant li hauran pagat,
al jutge que ens ha malcorat?.

Mare de Déu, continua l'oració...
què adornada està l'església,
de quí serà, avui, la flor?.

Ni els pins de la plaça, ni Déu,
li van llevar devoció
en xafardejar-ho tot
l'instant de la comunió,

i així fins que les campanes
repiquen al poble
amb un altre toc.

(Potser aleshores, Pere
no passe de llarg.
I Pere és només un nom;
el de la clarissa, uns quants)