CONTA'M UN CONTE

Sacsejant un braç del adormit cos de l'avi, el menut balbucejava, en la seua llengua, les paraules:
-”Conta'm un conte...”
L'ancià, en la plenitud del paradís de la seua sesta, obri un ull; el tanca de seguida. Però de nou una
veu, ara la de la xiqueta:
-”Sí, conta'ns algun”.

L'ombra del cap de l'avi va haver d'anar aclarint-se, doncs les paraules dels seus néts eren llei. Es va incorporar a l'hamaca on jeia, pausadament, mentre pensava...
Què els conte jo a aquests monyicots?, al temps que es posava les ulleres de pensar en “groc”.
I el menut i la germaneta ja estaven asseguts al voltant; un a la cadira baixeta, l'altra al terra. Els dos, animats i afalagats pel prometedor somriure que el iaio els havia dedicat.

-Vaig a contar-vos la història de “l'Arbre que estava malalt”.

-Eren, una vegada i un llogaret...això farà quatre o cinc anys i on hi havia un preciós jardí. En ell convivien una surera, un anouer, un cirerer...palmeres, rosers, alguna figuera i d'altres que no venen al cas. El cas que aquest conte ens conta és el de la surera.

Se sospita que, des que hi fou plantada, va sofrir diversos atacs de malalties estranyes, però passaren o s'amagaren fins que, ara fa -com us he dit- quatre o cinc anys, un mal vent la va traure del seu lloc. La surera té una seriosa malaltia. Enguany ha florit, però només un poc...L'arbre, no cal dir-ho!, mai no ha donat cap fruit.

Ara dóna por, està com empestat. Les fulles se li veuen caigudes, algunes branques seques. Símptomes, tots ells, d'un arbre que està malalt. Pot ser que...s'haja regat poc, o que es regue massa. O alguna cosa mala a les arrels.

La gent del llogaret, des de fa quatre o cinc anys, ha consultat als experts: jardiners, agricultors de la zona, biòlegs, persones majors i jovens. Fins i tot algun lletrat, per allò que saben tant!. Però l'arbre no trau cap. Tot i que ...trau , i massa, les mans!, brutes de resina apegalosa, branques que cal anar podant, tallant netament. Algun arbre del veïnat ha suggerit, alguna vegada, pintar el tronc de calç...però en mesclar-la amb el medicament de sulfat que necessita, queda un color verd brunenc, que fa que el jardí continue lleig.

Com el conte cal que acabe bé...-què no es farà pels néts?- els pobletans (habitants d'aquest poble) s'han reunit en assemblea i, sabeu el que han decidit?. Tallar en sec. Un arbre nou perque el jardí torne a lluir com antany.

I sí, el reg excessiu accentua la malaltia.

Els dos germanets corren decidits cap a la cuina. Els espera el berenar!.
Però van, també, pensatius: A què ens recorda la surera?