HO VAIG A INTENTAR...

Abans que res, aclarir el què: disculpar-me amb la associació SALVEM CATARROJA. Moral i ideològicamente estava amb ells. Estic!. Però tan senzill com una inoportuna i emprenyadora malaltia, em van impedir anar a la xerrada sobre el Nou Mil.lenni, a la FESTA PER LA TERRA. Malgrat això he procurat assabentar-me com es va desenvolupar. Pareix ser que bé!, i dic bé amb la senzillesa que li cal a l'esdeveniment: reivindicar la terra, el terme d'horta de Catarroja; manifestar el seny front al desgavellat projecte- i les seues irreversibles conseqüencies - de la urbanització Nou Mil.lenni.

Una menuda espurna de llum per a pal.liar la foscor, la desinformació, en la qual, encara a hores d'ara, ens té sumit al poble el silenci del govern local. Va ser -em conten- una correcta i ben exposada opinió d'un respectable paisà. Ell en primer lloc, hi va expressar per què està en contra d'aquesta innecesària macrourbanització; savis comentaris i grans coneixements socials, geogràfics i de la història antiga i actual del poble i el seu terme.

D'altra banda les documentades llums aclaridores, jurídiques i judicials, del projecte; des que es va iniciar i, pas a pas, tot el procés fins al punt legal en que ara es troba. I açó va estar a càrrec d'un altre paisà, aquest europeu, tan integrat com compromés amb la colla dels que volen una Catarroja sana, la mateixa que alhora ja l'ha adoptat com un d'ells. Erudicció doncs, documentació i bona harmonia van encendre i van il.luminar, tembé, aquesta segona part.

Preguntes i debat. Gent d'interès i gent amb interès, tot i que alguna gent “interessant” no van anar..Potser no calien. Però els que sí calien, van anar, van actuar i van fer gaudir als assistents són els xicots del grup NAIA. Com que venien acompanyats-com fan sempre- de la seua qualitat i el compromís de professionalitat, les veus, la música i la força de les lletres, també del cor d'ells i de la terra que defensen...doncs, va haver d'eixir, tot, bé. I així va ser!.

Enhorabona.I a tots per igual: al Salvem, als participants, al públic i amics, a Naia; a la terra, per la festa. Al Casal Jaume I i al terreny que resta de l'horta , perquè encara hi ha alguna aixada que somia amb llaurar la terra.