Falla vianant

Astúcia de l'oprimit o interès del tossut? Fugida d'enfrontament pel cansament o per respecte? La tesi exposada, explicada i consensuada és aquesta segona: respecte! Un respecte que -això ho afegisc jo- algú prenguera!
Bé, és dia 19 de març i és festa. Vos conte el que vull i vaig a desdejunar, que avui hi ha bunyols.
La coneguda colla de Salvem Catarroja enguany està passejant la seua peculiar “falleta” en la qual expressa, una vegada més, que no està d'acord en el que fa l'Ajuntament local. Expressió democràtica itinerant que, d'altra banda, no fa més que el que cal que hi facen, en Catarroja, algunes falles: criticar, denunciar, tirar de sorna i ironia; no només burleta submisa. Ah!, vull fixar l'atenció sobre la gràcia de la Falla de la Regió en la seua crítica contra el Nou Mil·lenni. Si volem tradició, amb paper-cartró i fusta i una mica de “fer la punyeta”. Que aquesta nit tot es crema!
Però l'incombustible afany de la Plataforma continua, en la plaça o fent camí pels carrers del seu poble. I tot i anar de “Anonymous” , que està de moda, donen la cara i la talla.
Per la meua banda, gràcies, Salvem Catarroja. I enhorabona!

Missatge

Dards o flors,
bosc confós, feliç soroll.
Coloms voletajant
prop de gavines en zel.
Ombres errònies
d'un fictici cel
-fictici o fals?-
amb llampades fugaces,
incertes: flors o dards?
Somriures amb dues cares,
del costum acostumat.
Missatge ben pagat,
de preu elevat,
profitós per a uns,
per a un altres malgastat.
Alhora flors...i dards!


(La indolència segueix
tocant al piano: “Catarroja
en Si menor”, adaptació
de l'opera “Nou Mil.lenni”)

Necessitat o moda? (En desacord, però, adherit al Dia de la Dona)

Deixa'm, dona,
ser com sóc
des del goig que tu ets!

Goig en mi,
per la platja intuïda
en el mar total:

Vida!

Que on va l'home,
l'ésser pobre, sense tu?

Sense el bes
i l'harmonia intel.ligent,
qui és més?

Qui descansa en qui?,
i qui, perquè tu vols,
es creu el fort?

Deixa'm, dona, arrelar
esta flor d'homenatge
d'un vuit de març.

Un gest que no et cal:
que l'aire de dona
ja fa temps que vola alt!


(És l'horitzó que veig des de casa)

Brindis

Jo t'ho oferisc:
a tu, silenci;
credo irrevocable
de qui sóc amic.

Brinde per tu,
en l'hora darrera
de l'any vençut,
l'hora que espera
l'alba del dia
quan sigues nascut.
Per tu,
2011, amic,
silenci dels dos,
alce la copa
i somie el desig:
“que tot siga bo”!

(No serà massa?)

Tres aromes

Tres olors al sentit de l'entusiasme,
tres essències que olore separades.

Tres netes branques de braus arbres:
espigol, romaní i la flor de les taronges.

A travès d'un somni, les tres juntes
em fan un hort d'idees guanyades.

Tres aromes de polítiques casolanes
que en el vent del poble s'escampen.

Per què tres esforços s'han de perdre?
Per què no ho entenc quan em desperte?

Tres olors, que amb la pudor no poden.
Culpa meua, del poble...o de vosaltres?



(Parlem-ne, dels tres aromes que,
tot i en flascó petit, pot ser perfecte.
Els pactes, deixem-los per a després.)

Tan fa, horta o femer

Amb l'aire alenat t'adones
de la diferència;
dels vents generals, olores
els fems de la indolència.

Ai, Catarroja!,
municipi de l'Horta;
nom jurídic?, administratiu?
Abans era una altra cosa:

horta, terreny regable
on es conreen verdures,
llegums i fruiters arbres.

I un femer és on es guarden
els fems i les coses brutes...
als afores d'este poble!


(Sembla que al responsable
li dóna el mateix horta o femer,
un perímetre... execrable)

He arribat a “EL BARRANC de Paiporta”

I ho he fet passejant -eufemisme que empre com a verb llegir- pel Nou accés a València des de la V-31.
Absurd projecte, com uns altres tants que, al meu parer, no haurien d'anar més enllà de la utopia, d'una quimera dels desgoverns municipals. I no m'estenc massa, no “m'enrotlle”, que diuen els moderns. Només deixar paleses la meua gratiud i la meua enhorabona. Però també la urgència, com sempre, que la gent s'assabente d'allò que hi volen fer, en sa casa.
Que els pobles de l'Horta han d'emetre les seues opinions, i només tenen temps-eh, tenim!- fins a l'11 de novembre. L'espai confús farà el que puga. Però, i si l'oposició es mou també? És una emergència.
Amunt EL BARRANC de Paiporta. Poble limítrof amb Catarroja, pobles ambdós que volguérem salvar. Entre altres molts, tots!, els de les Hortes de València. Una abraçada. I, per a acomiadar-me, torne a tirar mà dels moderns: Ens veem!

P.D.- Hi ha una dita que diu: “Quan el sol ix, ix per a tots”. Em permet afegir: Quan es posa el sol, també es posa per a tots.