Del jardí o del jardiner,
que m'anuncie el canvi del mes,
en que dec canviar el cotxe:
d'aparcament, de vorera...
però l'ansia es fa quimera,
per rebre, el dia un o el que siga,
que no siga ja molt lluny,
o un sms,
o a traves del vent,
la palmadeta a l'esquena.
La que em lleve la pena.
Tot i què no conduïsc,
no tinc cotxe ni vorera,
tampoc, clar, aparcament...
em nodrisc de l'esperança
de que un dia algú em diga:
és dia un, del canvi
de color i de banda:
Des de ja,
la gent de l'ajuntament,
toca ser una altra!.
(Redéu, només d'escriure'l,
m'he emocionat)
El patrimoni dels regidors i les regidores
Hace 13 años
1 comentario:
Som molts els que estem ansiosos de rebre eixe sms, que ja toca
Publicar un comentario