HA TORNAT LA REALITAT

No cal dir-ho: no-res se'n havia anat!,
tanmateix, estava en un altre lloc.
Ha tornat, potser apesarat,
el temps que reviscola el desconsol
i només una bossa d'íntims retrats
que, dèbil, la dignitat sempre es guarda,
per si de cas, li estalvia la resaca.

Ha tornat la realitat. I se'n recorda
d'el que ha vist amb una ullada:
el fum, que no ha tapat del tot la merda;
la disfressa, que no ha fet monja la mona;
la mà que, ostentosa, ofrena
i de sotamà expropia i condemna.
Ha vist al poble que s'ho empassa!.

També, però, ha vist la dignitat,
alguna coherència i una cosa ben clara:
el poble no coneix l'essència
de la seua ala, de l'esquerra...
però tampoc de la dreta, tan estranya.
Potser caldria, entre festa, falla,
mentides i d'altres, es despertara.

Ha tornat la realitat
i l'espai, ingenu, demana:
Torna, Catarroja!