ENLAIRE

“S'ha quedat enlaire,
com penjada del buit”.

D'un buit, tanmateix, ple
de vergonyes, de penes,
desamors i desventures
d'antics i remots temps,
o propers.
Uns i uns altres. I algunes:
de complexos sofriments
dels que no hi tenim culpa.
Som innocents!,
en trencar vostra innocència
mai no vam participar. Escruta!,
subtil us demana el vers.

No serà, doncs, que en l'aire
s'ha quedat ,
al buit ahir vostre,
un trist i esvarós passat?

I el present?
On esteu, és vostre i meu.
O teu i nostre.
Gairebé...és de tots!!

(Com els diners que hi cobres)