“DEIXEM PARLAR LA TERRA”

A N. B., amb l'esperança que sàpiga per què

Amb el goig d'ahir i el sentiment d'avui
he anat cap a vosaltres. Gràcies!,
perquè m'heu portat -com ho dic?-
al antic costum del meu vol dels sentits.

Aquelles fulles seques, aquelles falles...
ai!, jo sé que no volen totes
amb les mateixes ales.

Als nobles arrels del barri, d'un poble
on hi ha batecs com els vostres,
calien fulles fresques: la Falla les Barraques.

…........................................................................

Calia l'aire, prop i lluny, de l'alé als carrers;
de l'antany i el sempre en la teua veu,
lletra de mantenidora, esme dels fallers,
llàgrima i paraula, en les que tu creus.

Has deixat parlar la terra.
Amb “Baptiste” l'hem plorat. I l'hem entès.
Pobre desentès que no l'escolta!.

El goig m'asserena i m'encen la llum,
veig el roig de la terra encara viu.
I he sentit com parla...gràcies a tu!!.
…............................................................................

Allò més gran, el que m'ha calat més frofund:
la menuda- cançó de vida, triomf de pares-
que no s'estima el camp de golf...
--”Pare,no!, el camp del iaio no, el camp del iaio,no!!


(A la colla “d'allà avall”, a la Falla les Barraques,
i al aguait d'altres classificacions, la meua: un deu!)