El Sol s'està morint

L'home expert, astrònom o somiador,
sap de l'óbit del Sol en cinc milions d'anys.
Ja té substitut -a rei mort, rei posat-
un bessó del moribund amb batecs al cor,
amb singular nom, “Cygni”, i roig.
I ben a prop de la Terra, a poc anys llum...
Com a prop, a la vora del mar,
del mediterrani nostre i cult en el foc,
el clima siberià governa a l'hivern;
a l'estiu brama el caliu, com al desert.
Sense terme mig: extremista i radical,
calfament paulatí, a poc a poc,
de la Terra, de la vergonya, del cabdal
dels valors -refredats - d'alló l'humà.

El Sol s'està morint
i els vidres de finestres, al desembre de ma casa,
com anunci d'una guerra que deuríem vèncer,
s'omplin d'aigua-neu, de fred i d'enyorança.

El Sol s'està morint;
el vermell de les vergonyes s'ha tornat verd
i se l'ha menjat el ruc, l'ase, el mul...
que, encara que tossut, és hàbil i astut.

L'home expert, savi o somiador,
on va?.
Premudes passions li fan callar
o mentir i enganyar...
Calla la mort
de l'home i del Sol.

(A Copenhague, que no conec,
i a Catarroja............ )