LES CARES DE LA CARITAT

(A la Rosari. Més volguéreu...!)

Delicat mar dels ulls teus, mirant-te'ls.
Dolçor a l'oïda en escolter-les,
les teues paraules, fosques com te les creus...
lluminoses, tan sanes, tan amples!.

Més volguéren unes altres!.

Els dosmil set-cents setenta euros,
a la fam l'importen!.
Les dues hores, cada dia, preparant
el mercat, ens importen!.

Més que l'aparença d'unes altres!

Però, com tu em dius, no és...per a dir-ho.
Aquesta és la teua grandesa
i la de la caritat -ai, esforç!- ben entesa.
Vaig a ometre'l tot, però agraïnt-lo.

El teu amor no és d'eixir en imatges!.

No és la caritat que entenen molts,
però és capaç d' acariciar el que fas
i fer-me'l callar. No vaig a despullar
ni l'oració que pregues ni el teu nom.

Nom que no és...el nom d'unes altres!

(I en el nom de Cáritas, de l'Escola
d'Adults i en el meu: Gràcies!)