A l'opinió d'un xiquet

Si eres capaç d'això,
què no faràs al teu demà?,
però a poc a poc.

Val?, sense por...
peró amb la precaució que cal
per donar suport al bastó.
Quin bastó?,
doncs el que ja estàs clavant
amb l'esmolat punxó.

Et queda molta amplària
que a plaer has de recòrrer,
i l'opinió d'un xiquet
sempre serà necessària...
Tot i que alguns majors i vells
mai no sabran escoltar-la.

Serà problema d'ells!,
no el creus?. Tu, a la teua
i escoltant als teus,

on tens el refugi i l'ombra,
el consell i la cura
per opinar d'aquesta forma.

Compartim el somni:
Des de la serenitat,
a la merda el nou mil.lenni!

(Tot açò ve a compte-puntxant xiquet-
del nou estil del teu blog, del PAI “fot-horta”
i per la canya que dónes a Salvem Catarroja)