LA “NOCHEBUENA” (menys coneguda com a Nit de Nadal)

Banya o mulla, és més: remulla,
la seca memòria
de la infància meua.
De llar de llenya i calor de fogassa;
pares, germans, ties i oncles,
cosins!.
Devota o pagana, la nit
era de familia i festa,
de carn rostida, costelles a la brasa.
Era ma casa!.
Una nadala que era, aleshores,
“villancico” de grans i xiquets.
Un acudit “verd”, però mai irreverent,
del “tio Salvoret”.
Unes cares, veus i cors
sense instruccions complementàries,
que eren, elles i ells,
els meus!.

Encara ho són. On estan?.
Dins de mi segur!,
i en la litúrgia renovada
de vestit i de llum,
com cada nit com la d'avui.
Amb altres testimonis.
Tots i tants, tan volguts!

Per les nits de Nadal
que ja han estat -i han sigut-
a ma casa i al carrer d'abans.
Pels arbres i el Niu d'ara. Per tu,
per vosaltres i ...per mi:
Bona nit de “Nochebuena”
al lloc i temps que ara tenim.

I tot el fosc...a la foguera!


(Que, encara que patim,
també som feliços, no?.
Em deixes, “blog”, que li ho dedique
a la meua dona?.
I a tots els que -a prop o lluny-
tenen la nostra llum aquesta nit)