CANT DEL BOTIFARRA

Nit excelsa en plaça antiga
olorant la treva d'aigua caiguda.
I just avui va i no plou!.

Plaça, el lloc, de Falla allí parida,
bressol d'Ella i també d'ella,
veïna i blavera, ai! Regidora...

lletrada confusa que,
si no fores qui eres o qui ets,
què seríeu tu i ell?.

Qui l'ha “clavat”?,
la del blau en quatre-barrada
o ha segut Pep, el Botifarra?.

El bosc és confús però l'arbre clar...
tramontana o gregal,
el vent de la Llotjeta t'ha fotut,

ara “busca qui t'ha pegat”,
presents i absents hem gaudit,
demana responsabilitats!.

I sort que és cultura!,
què et sembla si en aquest cos
haguera estat l'Urbanisme?.

Déu vulga-i Sant Miquel-
que el concert seguisca el ritme
i es vaja l'alcalde abans del final.

Prou està aguantant el poble,
i l'horta, d' aquell mercat
que ex-alcaldessa i alcalde

a Catarroja han portat.
O no era la mateixa mà
la que va signar els dos concerts?.

Mà albuferenca i fallera:
és mèrit i culpa d'ella
el Botifarra i el Llanera...

(Demà la venjança.
Però avui te ho has engolit;
o cal dir “tragat”?)