PLOU SOBRE MULLAT

I l'ànima del arbre
renaix exultant,
reviscola el seu verd
ara fresc
per la humitat;
plou del cel
aigua que el renta,
fulles netes
i branques lluentes
muden al arbre
de festa.
Plou avui,
dia vint-i-nou,
i l'arbre, des dels arrels,
evoca
-i enyora, com cada any-
aquell grandiós Sant Miquel.

Però enguany
plou,
i plou sobre mullat;
romandrà quiet,
mudat i callat
li dirà a Miquel un Pare Nostre,
no veurà
els carrers del poble,
no anirà a la Missa
ni eixirà en processó
pel carrer de l'Església.

El poble, ara està més lluny,
ja massa!,

Escoltarà la traca
i es veurà ell mateix
reflectit a l'espill
de l'aigua que li ofega.
Traca i aigua,
soroll , humitat
i ràbia continguda,
li ho diran.
Plou sobre mullat
i l'arbre ja sap
que això s'acaba...

El seu espirit s'entristeix
pero el seu exterior
no s'altera...
S'imagina
que on ell vaja
aniran,
l'horta de Cataroja,
algun home del camp
i Sant Miquel,
el Sant de l'espasa
que lluita contra el dimoni...

(Avui pot ser un bon dia
per a dir-li NO al nou mil.lenni)