Delicadament dibuixada,
esbós embastat
com les belles arts;
després treballada, bordada
per els cors i les mans
dels amants del camp.
Catifa màgica
que retrata la dolçor d'abans,
que conserva l'amor,
l'afany i l'esforç
per traure tant
des de tan poc.
La catifa descrita no vola
però vol volar!.
És la visió relaxada
que es veu des de dalt.
Del “campet”,
un trosset- si arriba-
d'un tot d'horta abandonada;
un desfici, contrapartida,
a l'especulació
filla de immobiliària.
Catifa que sembla mora,
com els avantpassats
del bell art agrari.
Feta per mans de genis d'ara,
els que tinc davant
de tant en tant...
Als que sempre tinc
al meu costat.
La catifa és d'ells i d'elles,
també les carxofes
i les carxoferes.
Admirant la bellesa
de -entre solc i solc-
les hortalisses...
el que més m'estime
és el recer
d'uns i d'unes altres.
A la riba del campet,
al que sempre m'acoste.
El patrimoni dels regidors i les regidores
Hace 13 años
No hay comentarios:
Publicar un comentario