INTÈRPRET DESCONEGUT

Deixeu-me que us el presente...

Tancava amb força els punys,
com si volguera agafar alguna cosa.
O retenir-la.
Múscul tens i sarró inteligent.
Dens, immens, com el seu verb.
Cap d'alta muntanya
ja descendit al pla;
brillant somriure de humanisme,
humanitat, idealisme-
Lluitador i esclau
per creure's i saber-se lliure.

Cadira de braços,
gaire buida …
o buida del tot . Però plena
com l'estudi, la cambra
on encara s'escolta aquella història.

El relat curt dels fets
(què em fa pensar
que aquest relat sí és cert?),
com ell els va viure...
els va sofrir,
fins que avui
els ha mort!.
…..........................................

Els serveis socials,
que mai es van ocupar d'ell,
ja han netejat la cambra,
han retirat de la taula,
un plateret d'olives,
un got amb dos dits de vi
i unes caixes de cartó:
milers de papers manuscrits
del any mil nou-cents...
trenta-sis,
trenta-set, trenta-huit
i trenta-nou...

La colla del fem
ja ha buidat el contenidor.
Ja han reciclat la memòria.

En pau!