CORRUPTUS

Quina amplitud, en desvetlar-me aquesta paraula,
quan l'he llegit en la quietud d'antiga pàgina
de mots llatins, descriptius, de l'època clàssica
quan, ja!, la culta esplendor alterna amb la faula.

La glòria per damunt; el vici, sota la taula.
Mà escultora de l'art ...i mà pervertida
pel suborn, bruta i mullada de covardia;
el cèsar...i l'esclau, de vida feta fàmula.

Quin fosc sospir, què presoner, què estret
el sender que condueix el pas del pervers,
amb l'única seua llum del poder dels diners!.

Per què, corrupte, t'has deixat arrebasar el dret?.
No creus en la pau de la calma? No eres res?.
La redempció, d'ànima i mans, pot fer-te més!.



CORRUPTUS TUUS
NO T'OBLIDEM

i els afectats per vosaltres
SEMPRE US RECORDAREM


(Fins dissabte, a la processó.
Per què contra la corrupció? )