CANÇÓ DEL POBLE

Et vull tant, poble,
que sóc capaç
d'escriure açò.

Acaricie el teu nom,
tant!,
com deteste uns altres

Com tu, poble,
tinc el mal de la ceguera:
jo, als ulls,

tu, al fred del teu silenci,
al vergonyós interès
o en la por només.

Tant de pes
a la cistella del peix,
pel bes traïdor!.

Com el suportes, poble?.
Com no despertes
i et reveles?.

Et vull tant, poble,
que sóc capaç
de perdre'm amb tu.


(Uns i unes altres
ja es van perdre
al bosc de la complicitat)