PROSCRIT

Enemic d'un estat,
d'una nació, d'un país.

En l'amplitud de proscrit:
enemic del estat
de la mentida,
del suborn disfressat,
del estat d'hipocresía,
despotisme i supèrbia.
Proscrit
del país de maravella,
d'allò més bé,
que és el bé d'ells;
del estat sacre i sant
de colp al seu pit
i la traveta al altre.

Proscrit,
sempre enemic
de l'estúpid estat
de gratuïta estupidesa,
de convenient bogeria
i lúcida embriaguesa,
de camí al estat
d'al.lucinògena
idolatria.

Palla que sobra
i proscrit que destorba.
Un valent, cent poregosos;
un titellaire
i, en les seues cordes,
cent lladres.
Una veu que no s'escolta
i mil sords
que l'aplaudeixen...
(sords de voluntat,
no els que no senten).

Un rei de res,
un proscrit, un enemic.
La misèria d'aquell és una;
la d'aquest una altra.