VAIG AIXECANT EL CAP

Vaig aixecant el cap
a poc a poc;
espigolant la collita
d'aquest camp d'abans,
camp que va regar
alguna llàgrima
del meu passat.

Passat sense llibertat.

Vaig aixecant el cap
però amb els ulls tancats.
Pel si de cas.

Només els òbric,
poc i amb por,
per a llegir un poema.

Després,
per a viure'l,
els torne a tancar.

….................................

No te gens que veure.
Volia escriure una mica
sobre el Costa i la negativa
a anar-se'n del seu corral.
Recorde un refrnay
de les velles del poble:

A veure com no vos mateu!.