NO HI HAN ARBRES

Però hi ha bosc...
com a ells els agrada.
Fosc i enfosquint-lo
tant com els plaga,
tant i quant
a més de quan,
li convinga a la trama
de les fosques mans.

No hi han arbres
ni sòbries arrels
que brollen...
ni segures terres,
que asseguren poble,
quan el poble desfulle
i caiguen els pètals
al jaç del diable.

Quin triomf, paisà!,
ara d'ells, els artesans
i arquitectes de l'urbà;
fonts d'on emanen
plans d'actuar integrats.
De papers mullats,
de camps assolats
i sequera a les llars.

T'espere, poble
-ja no sé per què-
reviscolat de nou,
mostrant-te despert
enfront del que no vols.
No et contradigues
del cap als llavis;
collons!, no et dormes.

No hi han arbres,
però espere -segur-
les vostres branques...


(“L'honestedat dels polítics
ha estat qüestionada per la
societat”. Traduït del castellà)