ÉS TAN BONA …

Ai!,
ai de sospir, tan bona
com llarga, com falsa,
com abstracta.

És tan bona,
enlloc però en la ment.
Com oberta la mar
al somni del vaixell.

Tan bona és
que només li falta
ser certa.
Ai-de nou-pluja de l'ansia...

La noticia correlada.
Que és mentida?,
no importa!.
És paraula seua i passa.

Com ja van passar unes altres...!
com quan va vendre casa i hort
sense avergonyir-se.
Ell davant, la justicia darrere.

Ai!, ara és meu el sospir,
recordant paraules de Espriu
(i cite acoblant-les a algú):
“...vergonya mansa dels lladrucs”).

Cautelar , de moment,
el nou mil.lenni està suspès...
Al gener del any que ve
ja vorem!.

Tant pot ser
que algo comence
com que acabi tot.

(I dic “tot” en l'amplitud del mot)