PUJA L'AIGUA

Puja l'aigua
i encoratja el risc;
puja el perill
d'omplir-se de fang
el camí,
els carrers d'avall,
la vergonya de dalt
i l'únic tros
-tres tarogers,
mal comptats-
que queden al camp
(abans dèiem horta,
avui diguem mort).

Puja l'aigua
i al poble, dins i fora,
es remulla la indiferència
dels quatre o deu
governants...
(quants són, què fan?).

Heu volgut navegar
pel mar amoral
de la riquesa fàcil
-riquesa pobra i
d'aigua bruta-
i vos arrebossa la casa,
l'aljub i l'horta
que encara no és vostra.

Heu de navegar
però amb vaixell
que responga
a la promesa que heu fet.

Puja l'aigua
i el somriure al vostres ulls
no s'ombreja...
No patiu,
el alt vol de la vergonya
no és el vostre,
no en teniu.

A la frontera
de la decència
no han posat barrera.
Oblideu-vos-en ara,
passeu!.
Però puja l'aigua.
I ja està cobrint
la vorera de casa!!.