Dissabte nuvolós

Del cel ennuvolat cau, silenciós,
un dissabte -un altre- que amaga
l'abnegada solsida d'un poble.
Poble gelat, pel sentiment i pel fred,
que, hi havent camí, no camina;
l'arrossega el miserable vent.
Un temps de núvols que tapen llibertats,
com si fóra un temps del passat!.
Ara, per tornar a l'ara obert,
cal desentelar i obrir el sostre del cel
amb la calor de pròpia voluntat.
Torna poble, del dissabte ennuvolat!,
no t'esperes a que ploga
per a que l'aigua aliena t'arruixe el camp.


(Catarroja, 12 de desembre
Ben mirat, podies ser aquest poble)