viernes, 19 de noviembre de 2010

Tan fa, horta o femer

Amb l'aire alenat t'adones
de la diferència;
dels vents generals, olores
els fems de la indolència.

Ai, Catarroja!,
municipi de l'Horta;
nom jurídic?, administratiu?
Abans era una altra cosa:

horta, terreny regable
on es conreen verdures,
llegums i fruiters arbres.

I un femer és on es guarden
els fems i les coses brutes...
als afores d'este poble!


(Sembla que al responsable
li dóna el mateix horta o femer,
un perímetre... execrable)

miércoles, 3 de noviembre de 2010

He arribat a “EL BARRANC de Paiporta”

I ho he fet passejant -eufemisme que empre com a verb llegir- pel Nou accés a València des de la V-31.
Absurd projecte, com uns altres tants que, al meu parer, no haurien d'anar més enllà de la utopia, d'una quimera dels desgoverns municipals. I no m'estenc massa, no “m'enrotlle”, que diuen els moderns. Només deixar paleses la meua gratiud i la meua enhorabona. Però també la urgència, com sempre, que la gent s'assabente d'allò que hi volen fer, en sa casa.
Que els pobles de l'Horta han d'emetre les seues opinions, i només tenen temps-eh, tenim!- fins a l'11 de novembre. L'espai confús farà el que puga. Però, i si l'oposició es mou també? És una emergència.
Amunt EL BARRANC de Paiporta. Poble limítrof amb Catarroja, pobles ambdós que volguérem salvar. Entre altres molts, tots!, els de les Hortes de València. Una abraçada. I, per a acomiadar-me, torne a tirar mà dels moderns: Ens veem!

P.D.- Hi ha una dita que diu: “Quan el sol ix, ix per a tots”. Em permet afegir: Quan es posa el sol, també es posa per a tots.

martes, 2 de noviembre de 2010

De l'evangeli casolà

Mestre, seré jo?,
el proïsme de qui parlen
els Messies que governen
i la santa oposició.
Poble sofridor
-jo també!,
potser per pecador-
i gent de poca fe:
S'acosta la redempció,
hem de confiar en ells,
S'acosta el dia d'eleccions.
Donem-los propostes
i confiem cegament.
Fora les corbates!,
són els llibertadors...
I, mestre!, que ho sé:
tots sou bons, tots!;
aquells que només som poble,
si ens escoltàreu,
si ens véreu
i deixàreu de mirar-vos
només entre vosaltres,
sorpresa: també ho som,
de bons. I com!

Demaneu i s'us donarà,
diu l'evangeli...
Jo vaig a demanar-li
per si de cas. M'escoltarà?
En canvi, donar-li, poc.
Només un vot!
D'açó, vull parlar-ne
amb el meu amic ateu.
Per si ell li'n dóna un altre.

No obstant,
tinc fe cega en vosaltres.

(Com que no m'agradaria que
hi torne a guanyar l'unic Partit Polític
en el qual no crec, en Catarroja)