jueves, 30 de abril de 2009

COM ELS ARBRES

Sempre que veig els arbres despullats,

l'insomni dels meus ulls s'assossega.

I la seua nit, quasi ceguera, ho agraïx,

les llàgrimes no són prou

per a abastir le sequera;

la pols del temps, maleït temps

que trenca els assossecs,

cega els ulls, mans, servells

i les vides de la gent-

com els arbres-

perquè asseca les fulles del sustent.


Com els arbres, tampoc importa res!,

si mor el camp

o el poble, o el camperol o un pobre.

Com a mi, ara no m'importa gens

si açò no té ritme ni és vers...

Com els arbres, despullat i sec,

sols anhele l'alleujament del ofec,

del desesperat pel temps,

per la mort dels valors, del seny;

i sense més armes que paraules,

ràbies, pors i desesperances.


Uns altres, ells, assasins i lladres,

tenen punyals, ganivets, mentides...

el poder al seu costat.

Tenen diners, aliens, que paguen lletrats,

merdes, homes, dones ,ignorants,

fracassos amagats i forats que tapar.

I amunt amunt, partits desvergonyits

disfressats de dignitat...

justicies injustes fabricades a mesura,

No enganyen a ningú

i tots, però els arbres no, cecs enganyats.


De la grip porcina sospite,

del que acabe d'escriure, estic cert!.


(Ai, si arribara el dia en que els porcs parlaren)

domingo, 26 de abril de 2009

SUPORT (incondicional) a SALVEM CATARROJA

TOT SON VEUS, AL VOLTANT D'AQUEST DIUMENGE. VEUS QUE -TOTES I JUNTES- ESPEREM SENTIR A LA PLAÇA, REIVINDICANT ESPERANÇA.


CONTRA EL NOU MI.LENNI. CATARROJA, A FAVOR I EN SUPORT DEL SALVEM , QUE COMPTE TAMBÉ AMB L'ESPAI, CONFUS PERO MOLT CLAR, QUE VOL QUE


QUE LA BESTIESA NO ES FAÇA-


US ENVIE , DES DE LA INDIGNACIÓ I LA IMPOTÈNCIA, L'INCONDICIONAL SUPORT . ENS VEUREM ALLÀ EN LA PLAÇA.. SEREM, JUNTS, TESTIMONIATGE I – SI CAL- TESTIMONI!. MOLTA SORT I UNA ABRAÇADA.


AH, CONFIANT EN ALLÒ DE L'AMOR, TAMBÈ RESPECTE, I L'AMISTAT, LI HE ENCÈS UN CIRI I M'HE ENCOMANAT ...A SANT PERE!.


PER TOTS, PEL SALVEM I PER L'HORTA !-

sábado, 25 de abril de 2009

QUINA POR !! (a la concentració contra el Nou Mil.lenni)

Aparenta molt

la por que s'els endevina.

Per què, si no,

picoteja tant la gavina ?.


Govern civil diu: avant!

L'equip local

( equip en sentit figurat):

para el carro, alt !.

    I seria cansat, però es podria,

    mostrar ací els al.legats,

despesses en to denuncia...

fins a tres fulls de correlats,


que venen a dir, dalt o baix:

la plaça és meua, criminals !,

si l'ocupeu per cantar albaes

o s'escolta una veu discordant...


si veiem a un Salvem parlant,

o tan sols que els decibels

s'escolten a més d'un pam,

... com si fóreu delinqüents..


i milers d'euros de multa,

i delit contra el que siga...

i muts i callats ...i en pau.

I el qui més puga per a ell,

qu'el nou mil.lenni s'ha de fer

i ja sabem qui té la clau.


!!CATARROJA, TANQUEM-LI EL FORRELLAT !!

DEL PENSAMENT

Lliure per la llibertad

-democràcia en bolquers-

i atemorit o esclau

pel caciquisme aparent,


em trobe en:


Un senzill ejercici

de sentiment,

de pensament.

Un lliure inconscient,

conscient !,

només un moment.


Un...ara tu

i el que vulgues.

Després jo

per si em necessites.

Els meus cigrons

per el que desitges


I sóc perquè pense,

i vull ser servin-te.

Que tots, on jo estic,

no són com jo sóc.

Tu m'has elegit,

llaor al padrí !.


No em cap més pensament

que el d'obeir-te.

Que del jo per tu...

no vull despertar-me.

VINE!

(No recorde per què, el vaig escriure el 29.10.08) A R.P.


A tu et parle

aquesta nit.

Anònim el nom;

iicògnit ?, no!,

perquè et conec i em coneixes.

Doncs, com ens sabem,

seguisc:


Per què mai oblides

qui seràs i qui vas ser ?

I ets només qui ets...


Per què l'estímul

i l'ímpetu que dus dins,

no els extraus ?. I vius!


Cal que ho penses...

que mamprengues,

que vulgues.

Que sabem que vols

i el aire que tu alenes;

que si vols...pots!


No et fuges,

no t'excuses.

Tu ets més...

doncs ix de tu

i vine !!.

martes, 21 de abril de 2009

ES VEN

Cartells alineats. Anuncien el desesper!

En vertical, baixada de cel a infern.

Horizontals, com el tren de vagons incerts

enganxats a mentides de fosques raons...


Negres saons dels cartells, de fons tenyit blanc,

ES VEN en verd . Un telèfon que no es mou,

un altre mòbil i els dos amb nombres en roig.

La pols grisa, com quan el cel no està clar.


Viatger perdut i captaire de treball,

oh compassiu bancari no banquer, remei

inconggruent de fams. Regidors, alcalde...


Càlida oposició, correcta, però...a cavall!,

que venen els indis amb plomatge molt lleig.

Més vivendes. La mort. Tots i jo culpables!.


(In situ: Catarroja )

sábado, 18 de abril de 2009

FULLES D'ARBRES I BROSSES...

Fulles d'arbres i brosses

tapades per el barranc,

camins de carros i haques

esborrats pel camí real;

taulells de barraques,

terrats i teulats

atalaiant el campanar.


La morera a les afores

i nesprers en els corrals.

Fulles d'arbres i brosses

al cantó d'algun carrer;

blanc de la calç

i anyil de la mar

assenyalant les façanes.

I la imatge d'algun sant

beneint carrer i llar.


El ginjoler, sever i alt,

en un pati, carrer de baix.


Fulles d'arbres i brosses

endegant carrers empedrats,

l'esperança de les coses,

la fugida arrere dels arbres.

La llum del primer bes

a l'ombra de la porta.

L'inici del final de l'ombra...


dels arbres, del bes i de l'horta.

TINC PRESSA, DESFICI...

El desfici m'aboca al insult;

a la paraula lletja,

a vessar de pressa

l'adjetiu més curt:

lladre, merda,

cafre, cuc,

fals, porc, brut...


La pressa que tinc

del camí recte i net,

l'obstacle de pedra

que destorba, que disfressa

i embruta el dret,

em porten més lluny

del insult primer...


Tinc pressa, desfici...

i als ossos l'ansia

que ensopega

amb pedra. ara una altra,

que em crida a l'espera,

a l'herba del seny,

a la gespa de calma...


La pedra s'arrodoneix,

com el desfici, la pressa

i el sentit de la distància.


Correctes papers fets un feix

insten, al.leguen, denuncien,

davant jutjats de decència.

Del insult primer a la docta

i justa esperança

de la darrera sentencia.


I a la claror d'ella,

la pressa, el desfici i l'horta.

viernes, 17 de abril de 2009

EL BALL DE LES CANYES

La presència d'elles, primera al finestral

que m'obri, abans del sol, la llum del dia,

Silenci musical i dansa india

que em tempera el sentit temporal.


Ja sé que encara està el bosc de canyes!;

dolça visió, sinfònica alegria,

l'ansia d'una por, la meua, que sospira.

Encara no ballen amb músiques estranyes.


Càntic desvelat pel so de l'amenaça,

llenç de verds i grocs lluminosos al sol.

Un dia més, el ball de l'esperança.


Trànsit del canyar sentenciat a mort,

del verd i el groc al negre, negre de dol.

Acaba el ball...de canyes, hort i casa!


(També s'acabat el lirisme barat

i tinc que cridar: fills de la gran...

Pobres mares dels lladres de mercat)

martes, 14 de abril de 2009

PRIMER , EL PLOR...

Primer, el plor.

Després, la mort.

I tard, com sempre,

el dolor, la queixa,

el dol !

Primer, la indeferència;

després,

quan el mort o la morta

son cos present

però no presencia,

quan no mira,

ni sent, ni és...

què bona era !,

què necessària

i com la trobarem

a falta.


A la merda el plor,

la queixa i el dol !

Abans de morta

ja era oblit,

destorb...

A la glòria el déu

i lladre

que se l'emporta.

I en el cel de la desídia

i la poca consciència,

Déu aculla a l'horta.


Amén!

domingo, 12 de abril de 2009

EL CATXERULO

Poble amunt, pel cel de Catarroja,

al mateix lloc que era l'horta,

puja i cau, dubtós i confús,

el malparat catxerulo.

A mercè del fil capritxós

i el vent de dalt que el governa.

Un altre vent és el de baix,

el de la mà que ho aguanta..


Mà de xiquet i mà inocent,

com l'inocència confiada

de la bona gent.


Però ja n'hi ha prou!,

és pasqua i temps de la mona;

és temps de botar la corda,

de jugar a la tarara...

Ja està bé, redéu!,

és pasqua i no hi ha escola;

les mones y micos a casa,

i la corda ... ofega massa.


... pasqua i no hi han sequers

ni espais lliures, ni llorers...

ni gens d'arbres ni paratges

on jugar els fills i pares.

Els berenars campestres?,

romanços i petiteses !

És pasqua i el catxerulo vola,

és temps d'eixir al carrer

i afegir-se a la revolta,


que, pel cel de Catarroja,

ja no s'olora a la flor

de la perduda taronja.


Per el cel de Catarroja,

s'escolta el clam de la plaça.

És el poble que ,,,plorava

perquè'l catxerulo...li volava.

El catxerulo de l'horta!-

(Arreplega fil i anem-nos,

que ve la colla...)

sábado, 11 de abril de 2009

CAPRITX

Història mampresa

amb la pesseta,

rossa i desitjada;

comandant moneda

de jou i de fletxa,

però joia arrelada...


Història somiada

abans de la contesa;

potser per somiar

no cobrava

el camarada,

potser

que no fera falta

moneda republicana


Potser la història,

com altres i tantes,

va nàixer honrada:

el somni, la terra,

les eines i la caseta;

la primera fanecada.

Història, moneda;

moneda i honrada...

com sona ?.


S'acaba la història

o ara és una altra:

oh democràcia !,

euro, moneda legal

que ho compra tot,

i no sempre ho paga.

En la història d'ara

tot val ?

jueves, 9 de abril de 2009

NOU D'ABRIL

Del dos mil NOU.

Fatídic NOU de la incertitud

però d'un Nou dijous.

En Catarroja encara

dijous sant;

Ultima eucaristia

abans del glòria pasqual;

després, el dotze, trobada

amb el Crist ressuscitat.

Vol de coloms,

de gojos i de paus

(gavines no).

NOU diumenge, més endavant,

nova trobada i de NOU,

la intenció de pau i goig;

més que trobada és encontre

amb altres cristos i...vius;

comunió de discrepants,

oració de llibertats,

resos i pregàries pel camp.

Per Catarroja, per l'horta,

pels drets humans d'aquest poble

i la història dels seus homes...

Serà el vint-i-sis d'abril,

per la vesprada, a la plaça,

combregats en temps de Pasqua.


NOU i devot manifest;

salms i cantics. I el perpetu testimoni

contra el que no volem que ens facen:

la nova pasqua del NOU mil.lenni.

(Vull dir a Déu: No em condemnes!

Dóna'm a saber per què m'afligeixes així.

JOB IO, I – 2 )

EL DESERT

Jaspiat de ficticies palmeres,

forasteres;

desert de arenes reinventades

a colps convenients,

de xalocs

o vents dels diners;

arenes formant dunes

de ciment.


Desert travessat constantment

per nòmades camells,

de gepes carregades

del propi interès;

desert de tuaregs

expulsats a temps,

expropiats dels seus drets.


Desert obert, abans!,

sense ratlles de fronteres,

que ara tancarà

el ciment.

Caravanes de quatre per quatres

i khaimes que pugen al cel;

pous i oasis

d'aigües i verds de passats...

berebers del camp,


lliures, tot i tots !,

per l'asfalt i l'assalt

al desert de la llibertat.


Jaspiat de ficticies palmeres,

desert !,

Alá t'agafe confessat.

miércoles, 8 de abril de 2009

DÉU DE DÉUS

Icono del ja vorem,

mira de bon ull

o tort, depen.


Déu major dels miracles,

tu que de reüll veus

fins als més ocults pensaments,

veges si classifiques;


encarregats, en els cels,

de jutjar el bé i el mal,

poseu-vos les piles!

(no feu com ací avall).

Digueu que sí

al necessari...

i a l'infern i entre reixes

els dimonis.


En la fe dels que sofreixen

fam i set de justícia,

un prec:

digueu ja, no!,

al nou mil.lenni.

martes, 7 de abril de 2009

MIL.LENNIGRADO

Poble fred i estepari

de la estèril horta valenciana:

aïllat entre els oasis

de propera terra hortolana.

Gris i sec, a Mil.lennigrado,

del cel li va caure la sort.

Déu existeix!

I els seus enviats també.

Què seria de la estepa-horta

si no hagueren vingut ells ?.


Altres pobles del entorn

no van ser tan beneïts;

els pobres dels seus veïns

treballen des de bé enjorn...

cultiven hortalisses,

taronges, arròs o llimes,

però no juguen al golf.


Mil.lennigrado està viu, nou!.

Als seus carrers cau la neu

i no es veu ni el cel ni el sol.

I els seus fonaments tituben

quan el vent de llevant es mou.

A través de la finestra

un home amb boina mira.

Amb els ulls veu Massanassa,

un tros d'Albal i Paiporta.


Amb la ment, Catarroja.

lunes, 6 de abril de 2009

CREPUSCLE

Al crepuscle

del inici i el final,

gens definits,

el minuscul senyal.


Al anar

i en tornar del passeig

pel triangle desfet

(que no és un triangle

però en aquest poble

res es nomena pel seu nom),

allò del vent i el cel,

en la meua visió,

es va alterar.


Primer un corb,

després un altre,

o era femella ?.

Poc a poc

el camp arrassat,

per ocells negres i danyosos

que ompliren l'horta de sang.


Quants havien ?.

Aleshores no ho vaig saber.

Per por em vaig tapar la cara,

amb branques de flor d'un taronger

i corrent a casa.


Encara estava ací !.

En pujar a l'estudi

vaig traure les actes...

ja sé quant corbs eren.

L'obstacle d'avui superat.

Al crepuscle de demà, Déu proveirà.

sábado, 4 de abril de 2009

TEMPS DE QUARESMA

A les portes d'una Jerusalem moderna, feta de terra roja, com si fóra Catarroja. Ja arriba , al llom d'una mula famolenca però agraïda i contenta, la promesa. Messíes promotor,

misteri gojós i plenari sacrament...

Ara el Port, en quaresma de la glòria anticipada; resurrecció per conveni després de la mort, convenient. Mort bíblicament necessària per tots nosaltres, per salvar-nos!. Gràcies sempre al excels.

A la mateixa porta i de igual assumpció per aquest poble, les palmes de l'Horta i els brots d'olivera a l'entorn de la seua taula, així són els fills...de la parròquia.

Quaresma, portal de la glòria. Com queda l'horta, neta i extenuada; arbres desfets per obrir pas al aconteciment, pas al pobre animal que porta al llom al rei. Al rei de reis, dels carrers i dels corrals, de les alqueries i dels palmerals, amo i rei del ric tresor del camp. És la paraula, el verb, ve a propagar la fe i el poble la paga per ell.

Jerusalem-Catarroja és ignorant i pecadora. El crist sense creu, el Nou , ve a salvar-nos.Ell és sacrifici. Als peus de la creu que no hi ha, la maría afectada per forçosa expropiació, plora la mort del fill, de la sang i la suor deixades a colps d'aixada. Però lloant el sacrifici; esperant la llum del cel (qu'han de tapar torres altes) i confiant en l'eternitat del poble que s'ha d'engolir la gènesi del projecte.

El crist modern estén el braç, obri la mà.

Ens beneeix i és fa el miracle. Ara no és de peixos i pans. És del terme municipal del nostre poble que es converteix- la fe mou tant!- en el nou mil.lenni d'ells. Apòcrifs d'Aquell, apreneu!.

L'Apocalipsi final. Revol de gavines, llepant i picotejant la sang i les ferides, santa i santes; revol convertit en milions de...beneficis per a la fe. El credo-projecte ens ha salvat. Glòria al que ha vingut !, als apòstols que li han acompanyat i al excels déu del negoci.

I Catarroja, també en semana santa, devota dejuna. Al.leluia!.



jueves, 2 de abril de 2009

EPÍSTOLA UN POC AMARGA

Carta que vol ser curta

i que no espera resposta.

Preguntes que fem

(pareix substantiu però és verb)

a la intolerància,

a la incompetència...

(no a la indecència, però rima).


Senyor que governes,

regidors i regidores.

Tots i totes senyors i senyores:

(ometem el molt, el meus i meues)


Què voleu o què vol qui mana

i a qui submisos dieu sí ?.

Voleu que tanquem els ulls,

o tanquem només la boca ?

Anem llevant-nos la roba

o ens despulleu vosaltres ?

(ell o ella, que ja... no importa),

Voleu amor o sols sexe ?,

les terres o també a nosaltres...?-


Us conformeu amb l'ou

o també us porteu la gallina ?.


Voldreu contestar-nos

o, a un poble com el nostre,

no mereix la pena ?


Senyor del cap,

senyores i senyors de la cua:

silencis comprats,

o un poc de digna vergonya ?


L'epístola havia de ser curta.

Anem a callar, val !.

Mentrestant, que vaja arribant...


En un llogaret de l'horta,

any dos mil nou, després de Crist, clar !.

miércoles, 1 de abril de 2009

Diumenge 26 d'Abril

Diumenge 26 d'Abril, 6 de la vesprada. Porta de l'ajuntament

CONCENTRACIÓ CONTRA NOU MIL.LENNI

Convoca SALVEM CATARROJA


-TORNEN LES NOU MIL RAONS


-ISQUEM TOTS AL CARRER, QUE TAMBÉ ÉS UN POC NOSTRE

.DEFENSEM LA DIGNITAT DE CATARROJA, QUE PORTA INCLOSA LA NOSTRA


-NOU MIL.LENNI...OFEGARÁ CATARROJA


-TOTS SABEM MOLTES RAONS PER LES QUE NO ÉS NECESSARI EL MONSTRE

DEL NOU MIL.LENNI


-LA TEUA OPINIÓ COMPTA (MOLT MÉS QUE ELS CUENTOS QUE ET CONTEN)


-NO TINGUEM POR NI VERGONYA. ALTRES NO LA TENEN.


-SOM IGUAL DE CIUTADANS, QUAN PAGUEM CONTRIBUCIONS QUE QUAN

DIEM NOSTRA OPINIÓ.


-DIGUEU-LOS ALS FILLS I ALS NÉTS, QUÉ ES AIXÒ DE L'HORTA

( PODRAN CONÈIXER-LA ENCARA EN ELS POBLES DEL COSTAT)


-SI NO VOLEM EL NOU MIL.LENNI, ISQUEM AL CARRER A DIR-LO

(I QUEDEM-NOS TAN A GUST)


-MEMÒRIA HISTÒRICA ÉS: RECORDAR L'AJUNTAMENT QUE TOTS ELS QUE

ESTEM VIVINT ( I CONTRIBUINT ) EN EL POBLE, SOM POBLE.


-L'ESPERANÇA...PER UN POBLE MILLOR, S'HA DE LLAURAR I DE PRESSA,

EL 26 D'ABRIL NO ES QUEDEM EN CASA !!


-SI EL NOU MIL.LENNI ET CONVÉ, DIGUES QUE SÍ O CALLA...(ALGUNS HO FAN)

PERÒ SI JA HAS VIST LA LLUM DE LA REALITAT...LA TEUA PRESÈNCIA

VALDRÀ ( ÉS LEGAL I TÉ EL PERMIS DE L'AUTORITAT)


-ELS PROMOTORS DEL SALVATGE URBANISME VOLEN QU'ENS CALLEM...

(TENEN LES SEUES RAONS) PERÒ LES NOU MIL RAONS QUE ELLS NO DIUEN,

ENS MOUEN A DIR , AL NOU MIL.LENNI, NO!!


-TENIM LA RAÓ A NOSTRA MÀ...ELS MILIONS NO !


-DESCANSE EN PAU L'HORTA ! O, MILLOR REIVINDIQUEM-LA ?


-ELS TARONGERS , DE L'HORTA DE CATARROJA, JA ESTAN ARRANCATS I

DESFETS. ARA, A QUÈ LI TOCA ?


-Cal llegir el Manifest conta el Nou Mil.lenni i, si és el cas, adherir-se.

http://www.salvemcatarroja.org/index.php?seccio=adhesions