martes, 29 de diciembre de 2009

Només dos dies

és el temps que queda
perquè acabe l'any.
Poc de temps,
insuficiente per a fer
allò que no hem fet abans.
Curt espai per a dir
tot allò que hem callat.
Només dos dias
però idonis,
per alçar-se en favor
de la utopia,
obrir-li els braços
a la innocència
-a vegades, vestida
de bon desig-
i amollar per a que volen,
com si volar fóra lliure!,
dos paraules d'ales grans:
!Feliç Any!.

(el vinent i els que vindran)

I, coses meues,
que aquest desig vola ara
per tots els que estic mirant.
També pels altres tants
que, en només dos dies,
encara em vindran al cap.

(entre uns i uns altres: tu!)

jueves, 24 de diciembre de 2009

LA “NOCHEBUENA” (menys coneguda com a Nit de Nadal)

Banya o mulla, és més: remulla,
la seca memòria
de la infància meua.
De llar de llenya i calor de fogassa;
pares, germans, ties i oncles,
cosins!.
Devota o pagana, la nit
era de familia i festa,
de carn rostida, costelles a la brasa.
Era ma casa!.
Una nadala que era, aleshores,
“villancico” de grans i xiquets.
Un acudit “verd”, però mai irreverent,
del “tio Salvoret”.
Unes cares, veus i cors
sense instruccions complementàries,
que eren, elles i ells,
els meus!.

Encara ho són. On estan?.
Dins de mi segur!,
i en la litúrgia renovada
de vestit i de llum,
com cada nit com la d'avui.
Amb altres testimonis.
Tots i tants, tan volguts!

Per les nits de Nadal
que ja han estat -i han sigut-
a ma casa i al carrer d'abans.
Pels arbres i el Niu d'ara. Per tu,
per vosaltres i ...per mi:
Bona nit de “Nochebuena”
al lloc i temps que ara tenim.

I tot el fosc...a la foguera!


(Que, encara que patim,
també som feliços, no?.
Em deixes, “blog”, que li ho dedique
a la meua dona?.
I a tots els que -a prop o lluny-
tenen la nostra llum aquesta nit)

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Massa mullat

Massa mullat
per llarga pluja o excessiu plor.

Massa mullat
per l'empeny encara -veste'n por-
en defensar allò
que amb tu vaig aprendre,
pare:
si n'hi ha raó, avant!.

Massa mullat, però,
sembla que ix el sol.

Serà el Nadal?,
seràs tu?.

Potser, siga el camí
que tu ens ensenyares.
O, segur, és.

De tots els nadals, tants,
em quede amb el teu!

lunes, 21 de diciembre de 2009

El Sol s'està morint

L'home expert, astrònom o somiador,
sap de l'óbit del Sol en cinc milions d'anys.
Ja té substitut -a rei mort, rei posat-
un bessó del moribund amb batecs al cor,
amb singular nom, “Cygni”, i roig.
I ben a prop de la Terra, a poc anys llum...
Com a prop, a la vora del mar,
del mediterrani nostre i cult en el foc,
el clima siberià governa a l'hivern;
a l'estiu brama el caliu, com al desert.
Sense terme mig: extremista i radical,
calfament paulatí, a poc a poc,
de la Terra, de la vergonya, del cabdal
dels valors -refredats - d'alló l'humà.

El Sol s'està morint
i els vidres de finestres, al desembre de ma casa,
com anunci d'una guerra que deuríem vèncer,
s'omplin d'aigua-neu, de fred i d'enyorança.

El Sol s'està morint;
el vermell de les vergonyes s'ha tornat verd
i se l'ha menjat el ruc, l'ase, el mul...
que, encara que tossut, és hàbil i astut.

L'home expert, savi o somiador,
on va?.
Premudes passions li fan callar
o mentir i enganyar...
Calla la mort
de l'home i del Sol.

(A Copenhague, que no conec,
i a Catarroja............ )

domingo, 20 de diciembre de 2009

No hi ha crit

No hi ha crit, no hi ha queixa.
O sí?
Hi ha una flor que no fa jardí
-jo li dic vici-
que fa olor a desfici,
a lloc o camí, perdut o borrós.
No importa!,
o ara, no importa massa.
Com que fa fred
i, a pesar del temps, el camp és
lluminós, gojós...
el gaudisc de prop
i no xiscle.
Només dic que: no discutiu,
no oblideu a Catarroja,
una altra o descoberta,
és la vostra …
No hi ha crit ni queixa;
ni posició ni presa de partit.
N'hi ha només,
al vent lliure de l'humil opinió:
una esquerra neta
i de verda lucidesa.
Perquè és nadal
i per fotre a la dreta...

No hi ha crit
que la bona voluntat no emmudisca.
I, blogosfera a Catarroja,
confie en tu!.

I en tu, i en tu...
no em defraudeu!.

viernes, 18 de diciembre de 2009

LES CARES DE LA CARITAT

(A la Rosari. Més volguéreu...!)

Delicat mar dels ulls teus, mirant-te'ls.
Dolçor a l'oïda en escolter-les,
les teues paraules, fosques com te les creus...
lluminoses, tan sanes, tan amples!.

Més volguéren unes altres!.

Els dosmil set-cents setenta euros,
a la fam l'importen!.
Les dues hores, cada dia, preparant
el mercat, ens importen!.

Més que l'aparença d'unes altres!

Però, com tu em dius, no és...per a dir-ho.
Aquesta és la teua grandesa
i la de la caritat -ai, esforç!- ben entesa.
Vaig a ometre'l tot, però agraïnt-lo.

El teu amor no és d'eixir en imatges!.

No és la caritat que entenen molts,
però és capaç d' acariciar el que fas
i fer-me'l callar. No vaig a despullar
ni l'oració que pregues ni el teu nom.

Nom que no és...el nom d'unes altres!

(I en el nom de Cáritas, de l'Escola
d'Adults i en el meu: Gràcies!)

sábado, 12 de diciembre de 2009

Dissabte nuvolós

Del cel ennuvolat cau, silenciós,
un dissabte -un altre- que amaga
l'abnegada solsida d'un poble.
Poble gelat, pel sentiment i pel fred,
que, hi havent camí, no camina;
l'arrossega el miserable vent.
Un temps de núvols que tapen llibertats,
com si fóra un temps del passat!.
Ara, per tornar a l'ara obert,
cal desentelar i obrir el sostre del cel
amb la calor de pròpia voluntat.
Torna poble, del dissabte ennuvolat!,
no t'esperes a que ploga
per a que l'aigua aliena t'arruixe el camp.


(Catarroja, 12 de desembre
Ben mirat, podies ser aquest poble)

viernes, 11 de diciembre de 2009

El carro va més...

Un sol fosc alenteix les obres;
la pols i les tanques de fil d'aram
devoren la plaça,
el carrer estret, l'avinguda ampla.
Pot ser que algun dia,
la fornera, el carnisser,
els bars cantoners i el barber, ai!,
puguen obrir la porta.

Home!, -diuen que dimarts
s'inaugura aquesta obra!.
Però, tant fa!, diu el veïnat,
amb un abatiment
que només ells reconeixen:
-El que cal és saber quan, ai,
podrem obrir les portes
-Quan s'acabaran les obres?.

Que és el costum, a Catarroja,
que el carro vaja...més que l'haca!


(A la plaça La Regió. I a un poble
de credo estoic i bressol de rajola,
fins que vulguen, Déu i els fidels votants)

miércoles, 9 de diciembre de 2009

A l'opinió d'un xiquet

Si eres capaç d'això,
què no faràs al teu demà?,
però a poc a poc.

Val?, sense por...
peró amb la precaució que cal
per donar suport al bastó.
Quin bastó?,
doncs el que ja estàs clavant
amb l'esmolat punxó.

Et queda molta amplària
que a plaer has de recòrrer,
i l'opinió d'un xiquet
sempre serà necessària...
Tot i que alguns majors i vells
mai no sabran escoltar-la.

Serà problema d'ells!,
no el creus?. Tu, a la teua
i escoltant als teus,

on tens el refugi i l'ombra,
el consell i la cura
per opinar d'aquesta forma.

Compartim el somni:
Des de la serenitat,
a la merda el nou mil.lenni!

(Tot açò ve a compte-puntxant xiquet-
del nou estil del teu blog, del PAI “fot-horta”
i per la canya que dónes a Salvem Catarroja)

domingo, 6 de diciembre de 2009

“DEIXEM PARLAR LA TERRA”

A N. B., amb l'esperança que sàpiga per què

Amb el goig d'ahir i el sentiment d'avui
he anat cap a vosaltres. Gràcies!,
perquè m'heu portat -com ho dic?-
al antic costum del meu vol dels sentits.

Aquelles fulles seques, aquelles falles...
ai!, jo sé que no volen totes
amb les mateixes ales.

Als nobles arrels del barri, d'un poble
on hi ha batecs com els vostres,
calien fulles fresques: la Falla les Barraques.

…........................................................................

Calia l'aire, prop i lluny, de l'alé als carrers;
de l'antany i el sempre en la teua veu,
lletra de mantenidora, esme dels fallers,
llàgrima i paraula, en les que tu creus.

Has deixat parlar la terra.
Amb “Baptiste” l'hem plorat. I l'hem entès.
Pobre desentès que no l'escolta!.

El goig m'asserena i m'encen la llum,
veig el roig de la terra encara viu.
I he sentit com parla...gràcies a tu!!.
…............................................................................

Allò més gran, el que m'ha calat més frofund:
la menuda- cançó de vida, triomf de pares-
que no s'estima el camp de golf...
--”Pare,no!, el camp del iaio no, el camp del iaio,no!!


(A la colla “d'allà avall”, a la Falla les Barraques,
i al aguait d'altres classificacions, la meua: un deu!)

sábado, 5 de diciembre de 2009

EL LLUM APAGAT

El llum apagat i encesa la foscor,
ulls ajustats que s'acomoden
per veure, allò que no és, com era abans.
Els ulls, plorosos per l'esforç,
somien que ho veuen:

El barranc, el llac, llits complidors
abans de estar descoberts
pels dies agressors.

Se'n va la fosca i torna la llum;
els ulls, presoners per mirar
la bassa buida del demà,
s'obrin darrere de reixes.
Veuen que ho somien.

El Poyo, l'Albufera, preses del progrés
-el mateix progrés que l'Horta-
afusellades pels diners.

El llum, ara, no cal encendre'l.
En la tomba dels pobles i els dies
no hi ha res a veure.
Els morts i els cecs miren a palpes.
I veuen més que uns altres!


(Deixar el Nou Mil.lenni
redueix el risc.... )

viernes, 4 de diciembre de 2009

MAI NO M'HEU FET GRÀCIA

Tampoc cap d'aquells
de la teua pròpia colla.

Ni tu, ni ells,
mai no m'heu fet gràcia.
Tot i que sembla ser
que, a més d'altres coses,
hem de gaudir
la “graciosa” prepotència,
la del còmic plenari
amb pedra que es cola
-consta en l'acta?-
per la controlada porta.

No, mai no m'heu fet gràcia,
pero he hagut de riure'm
en un ple a Catarroja.

Si tot continua així,
supose que encara ploraré massa!


(L'havíeu assajat?)

jueves, 3 de diciembre de 2009

TORNEN ELS DIES

Tornen el dies, les hores...
torna nadal i el natalici
d'aquell que, potser
no va nàixer mai.

O mai no ha mort!.

Torna el sol de l'hivern
a mentir-nos per fora;
al endins torna el fred
a embrutar-nos l'hora,
l'hora de l'esperança
de veritable nadal;
la sensació renovada
de l'amor i de la mà,
obert i estesa
a un món de germans.

Tornen el dies,
l'hora i el sentiment
d'aquest món que s'ha adormit.
O està massa despert!

És Déu qui naix?

Doncs que ens mire,
que tornen els dies
dels seus evangelis
als sords d'ací avall.

I pot ser que així tornen
els dies de nadal.


(Aquesta mena de “cristma”
vol felicitar a:
Salvem Catarroja, ateus i creients,
als dels somni de la pau i
als que llauren terra i bona voluntat)