Només dos dies

és el temps que queda
perquè acabe l'any.
Poc de temps,
insuficiente per a fer
allò que no hem fet abans.
Curt espai per a dir
tot allò que hem callat.
Només dos dias
però idonis,
per alçar-se en favor
de la utopia,
obrir-li els braços
a la innocència
-a vegades, vestida
de bon desig-
i amollar per a que volen,
com si volar fóra lliure!,
dos paraules d'ales grans:
!Feliç Any!.

(el vinent i els que vindran)

I, coses meues,
que aquest desig vola ara
per tots els que estic mirant.
També pels altres tants
que, en només dos dies,
encara em vindran al cap.

(entre uns i uns altres: tu!)