sábado, 31 de enero de 2009

UN PREC

Nit,

tu saps per què ?


Alba,

retorna'ns-el !


Déu, t'ho deurem !

ARA QUÉ DIRÀN ?

Hi ha una història antiga ,

llegenda, conte

o el que siga,

qu'escoltava al meu barri

-el mateix barri d'alguns-

quan era menut

i el barri parlava.


Quan el tren a Catarroja,

parava un minut

o de llarg se'n passava,

la gent del poble

en vore la Estació,

primer acostant-se

i després allunyant-se,


diu la història,

el conte o la llegenda,

que, inqueta sospirava:


“Adéu, oliveretes de la Quinzeta “


I jo em pregunte

després de tants anys,

quan el tren passe de llarg

ara...què diran ?.

NO VA A TORNAR ?

Amb l'ansia de saber

en quin temps sóc,

si estic a la tardor

o ja és hivern:

visc ansiós.


Perquè no sé mai,

ara que el temps

es contradiu,

si riu la primavera

o és vesprada d'estiu.


L'aire i el cel

i els colors seus

em tenen confós,

perquè ells també ho estan.


Abans, amb les feines del camp,

estava clar!:


Les collites de l'horta

o les de la marjal,

i els llauradors trafegant

senyalaven la estació del any.


Ja!, ja ho sé

que això no va a tornar!.

GOT DE VI

Oh got de ví,

com calfes la sang

i em regues el pit !


Estic tranquil

i em fas sentir fort.


L'arbre que hi há en mi,

ahir sec, demá amb flor,

s'obri a la frondossitat !




I DESPRES...


Ja ací la paraula meua,

la que obri els llavis.

Eixos llavis que ara meus

compartixc amb els que vull,

els que'm volen i als que tinc

per a dir junts la paraula:

La paraula ,roin,lleja,

com un clam endins

que no acalla ningú,

la paraula exacta és: tu !

CAMI RURAL

El polsós camí rural

al voltant del meu camp,

no alça ja núvols de pols

perquè el camí

ja no está !

No está el camí polsós

perque no existeix cap lloc

on el camí puga arribar;

el camp ja

tampoc está !

i a la casa i al sequer,

al motoret del regants

i a la bassa,

al rodolí dels llorers

o als excelsos tarongers,

ja no hi ha per qué anar,

són passat !


Incomprès progrés malalt

o malvat o interessat:

quan la pols de abans,

dels nostres camíns rurals

vos enceguen...

voreu,amb els ulls tancats

el que ara no podeu,

perque esteu

massa encegats !

viernes, 30 de enero de 2009

BOIRA

Al matí d'avui,

del divendres darrer

del mes de gener,


boira

que amaga les brutícies

i deixa passar, valents,

els raigs de sol primers.


Boira,

que ens allunya

dels passats dies de vent,

del seu record insolent,


que, difusa la llum,

ens fa creure, inocents,

que els ocres i els verds,

els vermells, els grocs

i els blaus del cel,

són com eren...


que no han canviat

l'horta ni el camp.


Boira, mística visió

de nostra il.lusió covarda,

ha fet deliciós

el dia nou.


Més tard,

quan la boira se'n va,

Déu !, la realitat.       

jueves, 29 de enero de 2009

QUÉ S'ACABARÀ PRIMER...?

Qué s'acabarà primer ?,

el meu record o el teu,

la terra o la vida,

tú o jo o els demés ?

Qué s'ha de apagar abans,

el sí obert o el no tancat,

la mentida o lo cert,

el compromís, la llibertat,

la paraula fosca o la lluita ? ,

la comparsa tosca o la necessitat?,

la subtil comprensió

o la destrucció de tant ?


Qué s'acabarà més prompte,

la esperança dels pares

o la fam dels seus fills ?

La ignorancia dels torpes

o l'engany dels massa vius ?.

El dupte o l'agonía,

el malsom o la alegria

del qui va a ferse amb tot ?


S'apagarà primer el forn,

caurà a terra el fumeral,

o serà simbol del entorn

l'antic i honorable rajolar ?

Qué s'acabarà primer ?,

ú quolsevol d'eixos noms

que ara em fan colps al cap,

o la clau de ma casa

de ferro rovellat ?.

Les teules de la teulada

o el ciment de la carretera ?,

l'avarícia dels nous plans

o els acordes sens trellat ?.


Pot ser se'n vajen abans

el repartiment per açò

que la figuera del hort ?.

He mirat cap avall al pou

i he vist a l'aigua del fons

refleixat un pardalet...

sense pressa mire amunt

i pense:

pobre ocell , quan siga vell !      

miércoles, 28 de enero de 2009

SEGUISC AMB EL PER QUÉ

El per qué de la llum

que no enllumena,

el per qué del treball

sense faena.

Per qué l'espai baix condemna ?.


Per qué la terra,desfeta a posta.

Per qué uns fills no tenen pa

i l'horta sense resposta.

Per qué és hui sense demá ?

Per qué no tinc confiança,

ni prou aigua ni casi casa,

perque el nom no importa,

pero el PAI vol robarla !

Per qué de la llum

si tot vol quedarse a fosques

amagant-se les vergonyes

i tapant al foc el fum.

I el darrer per qué que vull

li ho pregunte a aquest paisage,

que sempre es queda amb mi,

que no fuig,ni s'emporta equipage.

Una vegada més,

darrere les cortines,

veig el anar i vindre

del vol de ...les gavines !.

Per qué tinc por?

REVELACIÓ

Els primer dies de estar

prop de aon tu estas,

la rastrera de emocions,

suposades novetats

que, sospitades, no ho eren tant,

van supondre un descontrol,

¿o era desfici ?,

al meu cap i al cor.

Et vaig coneixer, tot i quan

ja et coneixia de abans.

La coneixença, al costat,

del que de lluny era ja desencant

em feu entropessar

amb la trista realitat:

Ereu i sou tots igual!.

I per dalt de lo imaginat

el que alli em vaig trovar. 

Em vaig anar fugint, asustat, 

i saps quànt em va costar:

per que aixir d'alli és amarg,

obstacle llarg a superar,

és amenaza i promessa

de ceguera i mudessa...

És, qué et tinc que dir?,

el que sabeu tu i aquell

que, volent-se'n anar,

es queda!


martes, 27 de enero de 2009

TU VES AON VULLGUES

Tu ves aon vullgues,

que jo me'n he de anar

al meu sommi lliure,

a viure sommiant,

teixint el meu temps d'espera,

dibuixant camins de xiprers

-tu a la palmera tens entema-

i obrintme portes cada dia,

ara un palau o una barraca,

ara,si vull, una masia,

que'l sommi es meu,recorda!

I ,quan em plau un batre d'ales

si vull de gavines,

de angels del cel

o de anecs de l'Albufera.

Tu ves aon vullgues

mentres et deixen,

a la trona ficticia

d'un conte de plenaris,

a la sala ben cerclada

d'un vastissim cor d'edils,

d'ocells fidels,

de ocelles amb vel

o velades...

de vesprades-nit triomfals

que donen pass a les albes

reseques i buides,

complexes,absurdes

i a decissions i actes

incalificables.

Tu ves aon vullgues

que jo vaig a esperarme,

a llegir,primer, el acta

´ després a moure les ales.

Però ara les meues,

les que tu no controles!

A MIQUEL MARTI, SULEMA!

Sols ens consola

saber, creure o pensar


que tu,


aon has estat i aon estas,


has vençut.


A que sí !



Descansa en pau




….......................................


Se insinúa el silenci


com si t'hagueres callat,


pero dolça i educada


la veu torna,no se'n anat!


I el teu entorn aguarda


vore com gira la barca...


…...................................


Tens el bes de tots:


el cel, el llac i el Port


i tens...


ja!, ja se que no és prou!


…..................................


Però també tens les veles


i ara les ales...


per a pujarte'n ben alt,


tan alt com visqueres,


Miquel Sulema,


gran, sabut i valent...


per més que't vullguerem dir,


Tu ja ho saps-     

lunes, 26 de enero de 2009

DE QUÍ ÉS EL GOIG?

El goig que jo tinc

no és el meu goig,

és el de tots

els que volem el mateix.

Pot ser també siga el teu,

que per camí diferent,

altre però paralel,

no es trove mai amb el meu.

Aleshores,el goig,de quí és?,

Teu,que vols mamprendre tot?

O meu,que no vull això.

i espere que tot quede en rés?

I no vull preguntarte qué,

si tens més poder o més.. .

quí va avant i quí arrere ?

Millor no saber el qué és.

Transcorregut el temps,

que és tan teu com meu,

sabrem quí és més valent,

el sabut o qui no sap ´res.


Bona vesprada,dilluns!

SOLAGES DEL PASSÀT

A les primeres clarors

del endemá,

possát a la reflexio

d'allo escoltat,

aón ?,ah!,

al lloc recent inaugurat

que, per lo vist,

té el contingut

el mateix que al costat.


Per si no t'has adonàt,

és el nou ajuntament,

el tróss afegit,adossat

i el qu'és pijor,

comunicat ?...

Al arribar a aquest punt

veig clar: han tingut que fer

al menys un forat,

al palau vell

i de nou , tranquilament

com si fora d'ells.


Però és igual,

intuixc la explicació

amb casi nou mil raons

que no les vull escoltar-

Jo aón volía arribar

era al solage del passàt,

a la cruèl ironia

d'una veu diguent per onda:

“ aguila un cridant al niu”

i el niu no sé qué contestá,

però l'anima profonda

de les pedres del costat,

tingueren que tremolar.


Fòra, a la plaça,

xiuxiulejaba el vent .                                                  

miércoles, 7 de enero de 2009

Carta als Reis

Senyor Rei Melchor,
o Baltasar,
o, és igual, Gaspar:
Em podràs fer un regal?
Teniu també compte obert,
a més d'en "Toysarás"
o en Hipercor o en Mediamark,
el teniu també al Més Enllà?

Doncs no vull que em porteu res,
més bé si vos plau i pot ser,
volguera que els Reis d'enguany
s'endugueren... que s'emporten,
sense bitllet de retorn
allò i a aquell que tu saps.

Gràcies als tres.
Això sí que seria de Mags!