En acabant tornaré a l'hort

És el paisatge del meu 22 de maig,

capvespre rogenc de recompte

de paperetes, vots d'il·lusions i de pors.

Plaça de ciment enmig del poble,

bancs de fusta, un somriure i un plor.

Festa i dol, llum i fosca, esperança,

i, dintre nostre, el viatge comença;

un petit equipatge: només la remor

d'aquelles espardenyes sense veu,

aquells pares i fills del singular lloc.

I, quin deu empara tan malsonants noms?,

si jo mateix no vull el seu record!

Recompte de vots i sospir de qui guanya.

Que guanya..., d'un poble, la seua mort.

Demà parlarem, que fidel i tot,

cansat, en acabant tornaré a l'hort.

(Al banc de fusta, al somriure i al plor!)

Puc opinar?

És amb referència a les eleccions, que ara em va a agradar més dir “les votacions”, del ambient de les quals, en Catarroja, jo me n'he fet una idea. Sense esperar, però, una resposta, jo tire endavant. Vaig a opinar.

Sabeu, polítics aspirants al Consistori, què pensa la gent? Qué necessita?, què demana? I no sé com dir açò, però sabeu -amics?- polítics governants i aspirants, on se fiquen els ciutadans l'esplendor de glòria que vos envolta? Les esquerres i la dreta són, només, camins per on ells, els ciutadans que són gent, hi han de caminar per arribar, esquivant i tot els obstacles, a la supervivència més elemental. A partir d'aquí, una tassa de cafè o una cervesa, els podeu parlar del benestar. Parleu-los o parlem-ne si voleu, dels programes de cada un dels partits. De votacions o d'eleccions, dels drets constitucionals, de democràcia real i de la biblia en pasta...

Déu, com de llarg m'està eixint açò! A més, m'amoïna parlar a soles. I és que hui, jornada de reflexió, un assolellat 21 de maig, no tinc a prop els companys. Estan cadascú en sa casa, o bé comprant, o escurant o fent la partideta. O, potser, reflexionant.

És amb referència a les votacions. Puc opinar? En tot cas, dedicat al meus companys. Vinga!, vaig a dir-ho: als meus amics de Salvem Catarroja. Sort!, demà.