viernes, 30 de octubre de 2009

PROSCRIT

Enemic d'un estat,
d'una nació, d'un país.

En l'amplitud de proscrit:
enemic del estat
de la mentida,
del suborn disfressat,
del estat d'hipocresía,
despotisme i supèrbia.
Proscrit
del país de maravella,
d'allò més bé,
que és el bé d'ells;
del estat sacre i sant
de colp al seu pit
i la traveta al altre.

Proscrit,
sempre enemic
de l'estúpid estat
de gratuïta estupidesa,
de convenient bogeria
i lúcida embriaguesa,
de camí al estat
d'al.lucinògena
idolatria.

Palla que sobra
i proscrit que destorba.
Un valent, cent poregosos;
un titellaire
i, en les seues cordes,
cent lladres.
Una veu que no s'escolta
i mil sords
que l'aplaudeixen...
(sords de voluntat,
no els que no senten).

Un rei de res,
un proscrit, un enemic.
La misèria d'aquell és una;
la d'aquest una altra.

jueves, 29 de octubre de 2009

ARA, LA TRANQUIL.LITAT

Ara és l'hora del plenari, a Catarroja,
al palau que no és de les ciències
ni del arts. O és d'un art nou desesperat ?.
Que conteste l'alcalde...
Ah!, que avui no pot; en el pròxim ho farà.
Jo, que avui no he anat, gaudisc tranquil.litat,
perquè- de sobte- ja tinc aigua del poble;
no n'he tingut en tota la vesprada!!.
Això ho sabrà el senyor alcalde?,
o és cosa de cultura?,
o de jardins i parcs?.
Per cert, a la colla de les Aigües, gràcies
i un deu!. I als “abans citats” no vull suspendre'ls,
no fóra cas que repetisquen. Ja en tenim prou!.
Tinc aigua -ja ho he dit- i vaig a duxar-me,
que per això no he anat al plè,
per no engreixar-los la llista de :
moros, forasters, gitanos i...pudents.
Ara, rentat i pentinat,
tranquil per no haver anat. Me'l contaran!

COMPROMÍS

Com compromet la paraula!,
davant llunyana sospita
de ser llegida
o...ai!, escoltada.

Rente el mot si em llegeixes!

El fons, quan crec que m'escoltes,
no el sotmet a normes.
Doncs, no són prou netes
quan són paraules que penses?.

I un projecte sense efecte?

Subtil o bast compromís
de conte de fades;
somni esvarós de ments avares
en caps de nàufrags podrits.

I riu-te, compromís!


(li diuen “Ics”, però la incògnita
està en tots els que porta darrere...)

martes, 27 de octubre de 2009

CORRUPTUS

Quina amplitud, en desvetlar-me aquesta paraula,
quan l'he llegit en la quietud d'antiga pàgina
de mots llatins, descriptius, de l'època clàssica
quan, ja!, la culta esplendor alterna amb la faula.

La glòria per damunt; el vici, sota la taula.
Mà escultora de l'art ...i mà pervertida
pel suborn, bruta i mullada de covardia;
el cèsar...i l'esclau, de vida feta fàmula.

Quin fosc sospir, què presoner, què estret
el sender que condueix el pas del pervers,
amb l'única seua llum del poder dels diners!.

Per què, corrupte, t'has deixat arrebasar el dret?.
No creus en la pau de la calma? No eres res?.
La redempció, d'ànima i mans, pot fer-te més!.



CORRUPTUS TUUS
NO T'OBLIDEM

i els afectats per vosaltres
SEMPRE US RECORDAREM



(Fins dissabte, a la processó.
Per què contra la corrupció? )

lunes, 26 de octubre de 2009

GENERÓS POBLE

Catarroja!, gràcies!!.

L'Auntament demanarà un préstec
(huit-cents mil euros o més)
que haurem de pagar -deurem!-
al llarg de vint-i-dos anys...

Generós i generosos,
poble i pobladors, gràcies!,

i segona lectura del evangeli.
Va dir Llanera als creditors:
“heus ací” un poble bo
i el salvador Nou Mil.lenni.

Déu és infinit, totpoderós.
L'ajuntament del messies,
poble elegit, també.
Llaor i glòria...al generós!.

A l'alè del alcalde
i els seus patges regidors:
“Tú si que vales”,
concurs de televisió.


(DARRER DIMARTS D'OCTUBRE)

domingo, 25 de octubre de 2009

DESARRELATS

Desarrelats temps i lloc
en la trobada;
dia trist als ulls
i al ànima.
El que ens espera:
a l'ànima, al cos
i a l'esquena ampla;
l'ànim, tanmateix,
és de l'aparença
que cap d'ells plora.

Perquè
als desarrelats temps i lloc
no els importa.

Set del matí
de l'horari nou,
de l'hivern i de ma casa;
claror i cel
aguaiten, de sobte,
per darrere d'unes branques...

de palmeres,
de l'ànim, del cos
i de l'esquena ampla;
de l'horta,
d'un remor de memòria
i de tot allò
que, desprès dels desarrelats
temps i lloc,
ho sé, la vida em guarda.
Quan i on m'importa.

(Les branques seques les va tirant el vent;
les verds encara romanen un temps)

diumenge, 25 d'octubre
(a la merda)

jueves, 22 de octubre de 2009

NO HI HAN ARBRES

Però hi ha bosc...
com a ells els agrada.
Fosc i enfosquint-lo
tant com els plaga,
tant i quant
a més de quan,
li convinga a la trama
de les fosques mans.

No hi han arbres
ni sòbries arrels
que brollen...
ni segures terres,
que asseguren poble,
quan el poble desfulle
i caiguen els pètals
al jaç del diable.

Quin triomf, paisà!,
ara d'ells, els artesans
i arquitectes de l'urbà;
fonts d'on emanen
plans d'actuar integrats.
De papers mullats,
de camps assolats
i sequera a les llars.

T'espere, poble
-ja no sé per què-
reviscolat de nou,
mostrant-te despert
enfront del que no vols.
No et contradigues
del cap als llavis;
collons!, no et dormes.

No hi han arbres,
però espere -segur-
les vostres branques...


(“L'honestedat dels polítics
ha estat qüestionada per la
societat”. Traduït del castellà)

miércoles, 21 de octubre de 2009

CURT L'ESPAI

Curt l'espai
però llarga la distància.

Curt l'espai
de temps i de terra,
on caben, amants
sense abraçar-se,
l'assalt i l'esperança.

El teu i la meua;
el vostre i la nostra.

Imperatius inajornables
presoners de la pressa.
Alçades mans
a contrasenya...
d'esvarosa promesa.

En l'espai de cards
a la dreta d'un nord cert.

Alena en front,
al mateix espai,
un plançó brollat
dels arrels de sempre,
d'alternatives netes.

L'espai nostre i meu;
el d'el just i de llei.

(Donem-li temps.
L'espai l'han agafat ells!.
Donem-los paraules,
tot i que menteixen sense elles.)

jueves, 15 de octubre de 2009

JORNALS TORNATS

Avui ve Camps a Catarroja,
si el temps i la vergonya
no l'impedeixen.

Sorprèn, en tot cas,
que no impedeisquen res
ni “mister” Prop
ni “mister” Gurtel...
el PP i la neteja,
com a que no es parlen.

Avui vindrà Camps
-a Catarroja-
i molt devotament
i molt altra cosa,
li aplaudirà una gent.
Li xiularà una altra.

Amor amb amor es paga.

I demà l'hi podem
pagar a Camps...
Quant més, millor!.

Tornem-li la visita
al Palau de la Generalitat.
Li xiularà una gent.
Li aplaudirà una altra?-

Contra l'especulació
i la mala gestió a Catarroja,
la democràcia ens demana
tornar-li el jornal a Camps.

miércoles, 14 de octubre de 2009

VISIÓ...

“Visió és l'art de veure
les coses invisibles”
(d'un irlandès del passat,
polític i escriptor).

I ceguera és no veure
el que la vergonya amaga.

Encara que només siga
brossa d'ironia,
vomite un “enhorabona”
a la MAL guardonada,

que no sé per què
ni per qui.
I ella sap...que no m'importa!.

I ella sap...
que a ella tampoc.

Com tampoc a molts
dels que creu ben a prop.

Visió,
vergonya,
flames rovellades...
t'assoliran!

però un suau remor
-deliri blaver-
d'antigues falles,
haurien de tirar-te al carrer.

Allà t'esperem,
a la plaça de Manises,
divendres,
setze d'octubre
i a les set de la vesprada.

Front a la Generalitat,
contra l'especulació urbanística
i en defensa
del teu poble.

Podries vindre acompanyada.
Catarroja seria teua
i aleshores, sí!,
hauries de ser guardonada.

martes, 13 de octubre de 2009

VAIG AIXECANT EL CAP

Vaig aixecant el cap
a poc a poc;
espigolant la collita
d'aquest camp d'abans,
camp que va regar
alguna llàgrima
del meu passat.

Passat sense llibertat.

Vaig aixecant el cap
però amb els ulls tancats.
Pel si de cas.

Només els òbric,
poc i amb por,
per a llegir un poema.

Després,
per a viure'l,
els torne a tancar.

….................................

No te gens que veure.
Volia escriure una mica
sobre el Costa i la negativa
a anar-se'n del seu corral.
Recorde un refrnay
de les velles del poble:

A veure com no vos mateu!.

sábado, 10 de octubre de 2009

LLUM NOMÉS DEL DIA

Del dia que t'alces tard.
Dia mans i callat
perquè ahir va ser festa;
festa incompresa
perquè tu
ja no estàs.
Fosc nou d'octubre:
què has reivindicat?.
Un plat de paella
que sacie a l'ignorant?.
El somriure
del delinqüent,
perquè els vots
l'han exonerat?...

Llum només del dia,
del dia que va poder
ser gran.

Llum que il.lumina
el soterrat valencià
i disfresa el dol.
De la comunitat,
de la runa espoliada,
de la història sense porta
(la que crèiem protectora
de la casa dels Mestres,
al poble de Catarroja,
on està?).

A tu,
sompo govern local,
ja tenim clar
que no cal preguntar!.

No he tastat vostra paella
(vos he sofrit uns altres plats)
però he gaudit d'un suculent
i exquisit guisat de memòria:
dues pancartes
al lloc
-i a la vergonya-
del enderrocament.

No agrairé mai prou,
a Salvem Catarroja,
el que fa pel meu poble
front als baixos colps.

(Gràcies sempre!,
encara que la dignitat
i honradesa vostres,
no em permeta
deixar escrits vostres noms.
Els tinc gravats on cal.)

Encara que en la
penombra del temps...
les pancartes desapareguen!.

jueves, 8 de octubre de 2009

ANY DOS MIL NOU,

Octubre
i dia nou.
La festa al cor.

A la cara
reflectides
totes les preocupacions.
´ Moltes,
perquè són totes.

Però la veu,
i els ulls...
i les mans i els peus.
I el tràfec
amb l'equipatge,
I tot...
i ell,
i ella...

I un sac ple
del millor tresor,
desperten
l'alba
d'un nou d'octubre
generós,
valent...
Un rei,
una reina consort
i l'immens amor
dels dos,
mouen...

a donar-li llum
a un somni,
a portar-li un somni
a una vida.

Bon viatge,
tota l'esperança...
i que eixa vida,
el somni:
mare, pare i filla,
òmpliguen prompte
vostra casa...

(No volia però m'ha eixit.
Tota la sort!.
Aquest tan Gran estarà amb
vosaltres, Ell també.)

NOU D'OCTUBRE, NOU

Poble valencià de festa;
alguns valencians, també!.

Seguici d'un rei, En Jaume,
entrant a València, ciutat.
A pesar del gebre o la boira,
els batecs de vell Regne
celebren la data,
rememoren, commemoren,
fins i tot es reivindica.

Senyera.
Te Deum
i focs artificials.

Valències...
de les rites, dels gurtels
i els pastissers,

de confiters com el Camps,
de Jaumes i Violants
que es tornen massapà.

Nou d'octubre
de doble rasant:
d'un passat conqueridor
sota un blau cel
que acaricia al traïdor.

Poble valencià de festa,
Poble!,
del costum del Mocador
del valencià enamorat.

Però poble, l'altre!,
d'un color de “ja n'hi ha prou...”.
“València i poble sóc jo,
com ho va ser el meu pare,

com l'ha estat sempre l'honradesa,
l'horta i la seua gent,

la “gent del carrer”,
eixa a la que mai
no sobornareu.

Nous d'octubres, dos:
un és el vostre.
L'altre, el meu.

viernes, 2 de octubre de 2009

CANÇÓ DEL POBLE

Et vull tant, poble,
que sóc capaç
d'escriure açò.

Acaricie el teu nom,
tant!,
com deteste uns altres

Com tu, poble,
tinc el mal de la ceguera:
jo, als ulls,

tu, al fred del teu silenci,
al vergonyós interès
o en la por només.

Tant de pes
a la cistella del peix,
pel bes traïdor!.

Com el suportes, poble?.
Com no despertes
i et reveles?.

Et vull tant, poble,
que sóc capaç
de perdre'm amb tu.


(Uns i unes altres
ja es van perdre
al bosc de la complicitat)

jueves, 1 de octubre de 2009

INTÈRPRET DESCONEGUT

Deixeu-me que us el presente...

Tancava amb força els punys,
com si volguera agafar alguna cosa.
O retenir-la.
Múscul tens i sarró inteligent.
Dens, immens, com el seu verb.
Cap d'alta muntanya
ja descendit al pla;
brillant somriure de humanisme,
humanitat, idealisme-
Lluitador i esclau
per creure's i saber-se lliure.

Cadira de braços,
gaire buida …
o buida del tot . Però plena
com l'estudi, la cambra
on encara s'escolta aquella història.

El relat curt dels fets
(què em fa pensar
que aquest relat sí és cert?),
com ell els va viure...
els va sofrir,
fins que avui
els ha mort!.
…..........................................

Els serveis socials,
que mai es van ocupar d'ell,
ja han netejat la cambra,
han retirat de la taula,
un plateret d'olives,
un got amb dos dits de vi
i unes caixes de cartó:
milers de papers manuscrits
del any mil nou-cents...
trenta-sis,
trenta-set, trenta-huit
i trenta-nou...

La colla del fem
ja ha buidat el contenidor.
Ja han reciclat la memòria.

En pau!