LLUM NOMÉS DEL DIA

Del dia que t'alces tard.
Dia mans i callat
perquè ahir va ser festa;
festa incompresa
perquè tu
ja no estàs.
Fosc nou d'octubre:
què has reivindicat?.
Un plat de paella
que sacie a l'ignorant?.
El somriure
del delinqüent,
perquè els vots
l'han exonerat?...

Llum només del dia,
del dia que va poder
ser gran.

Llum que il.lumina
el soterrat valencià
i disfresa el dol.
De la comunitat,
de la runa espoliada,
de la història sense porta
(la que crèiem protectora
de la casa dels Mestres,
al poble de Catarroja,
on està?).

A tu,
sompo govern local,
ja tenim clar
que no cal preguntar!.

No he tastat vostra paella
(vos he sofrit uns altres plats)
però he gaudit d'un suculent
i exquisit guisat de memòria:
dues pancartes
al lloc
-i a la vergonya-
del enderrocament.

No agrairé mai prou,
a Salvem Catarroja,
el que fa pel meu poble
front als baixos colps.

(Gràcies sempre!,
encara que la dignitat
i honradesa vostres,
no em permeta
deixar escrits vostres noms.
Els tinc gravats on cal.)

Encara que en la
penombra del temps...
les pancartes desapareguen!.